e m p r e m t e s

09 de juny 2010

I finalment va arribar el dia

0 en seguici


"I finalment va arribar el dia", recordarem d'aquí a un temps entre somriures distesos i un ambient més relaxat que el d'un comiat que, vulguis o no, es fa llarg i tens, sobretot per a tu. Llavors, en aquest hipotètic futur, parlarem de reptes i decisions, de fer-nos grans, de fer camí, d'avançar. La satisfacció d'haver superat cadascun d'aquests reptes ens farà oblidar –o convertirà en nimietats– aquelles pors inicials que no vam gosar mencionar per no fer-les més grans. Has fet el que havies der fer, ja ho veuràs. Amb el temps, em (ens) donaràs la raó.

08 de juny 2010

Te'n vas

0 en seguici
Som a tocar l'un de l'altre, però que car es fa veure't, a vegades. I, com més s'acosta la data, més difícil sembla trobar-nos per fer un cafè de comiat. El calendari no enganya. Els dies s'han exhaurit sense adonar-nos-en. Te'n vas. Tu no les tens totes encara; receles de la gent que habita el país on et tocarà viure. Qui no ho faria? En canvi, no qualsevol s'embranca com ho fas tu, ara, amb valentia i decisió. Una inversió de vida, un aprenentatge vital, una mostra de coratge que et farà més forta i sàvia, encara. No volies comiats. Mai no n'has volgut. Allò del sopar era un miratge que mai no palparem i així t'has estalviat una ronda d'abraçades i petons que se t'hauria fet inacabable. Com t'entenc. I que n'estic de satisfet d'haver improvisat aquell sopar, haver preparat el pastís i haver brindat amb aquell Rioja criança del 2006 per tu i el teu periple. Txin-txin sonor, aquell cop per tu i els teus èxits. Ara sé que va ser el sopar de comiat, per més que insistissis a fer-nos creure el contrari. Bon viatge!

05 de juny 2010

D'una batussa al deure formador dels mitjans

1 en seguici
Fa uns dies, rebíem un teletip a la redacció –una baralla mortal– que ràpidament es va convertir en una notícia digital i al cap d'unes hores en una notícia televisiva. A l'hora de triar sinònims al mot "baralla" per no repetir-lo, hi va haver negatives en fer servir la paraula "batussa". Perquè "no sona", van justificar-se alguns. Per aquesta mateixa norma, tampoc podíem fer servir "brega", "esbatussada" o "renyina".

31 de maig 2010

Desconnexió

0 en seguici


Vivim tan envoltats de tecnologia –anem on anem, a totes hores– que arriva un moment en què es fa necessari desconnectar. Però quan t'hi poses, t'adones que és més difícil del que sembla i es converteix en tota una proesa, perquè ni un mateix s'ajuda ni els altres semblen disposats a contribuir a la causa. Ho vaig intentar fa dues setmanes i gairebé ho vaig aconseguir.

29 de maig 2010

'De perduts, al cel'

1 en seguici


La dita castellana ho deixava ben clar i d'una forma prou explícita, però ningú no ho va saber veure, fins aquest dilluns. Lost ja és història i sens dubte ho fa en un lloc destacat de les sèries televisives per haver remesclat tan bé diversos gèneres com l'aventura i la ciència-ficció, per haver creat una nova narrativa televisiva i haver-la sabut reinventar (i sorprendre els espectadors) en el decurs de les temporades, per haver dibuixat personatges tan humans amb les seves complexitats, pors, misèries i virtuds.

28 de maig 2010

El nou Periódico, sense canvis rellevants

0 en seguici


Aquest és un primer tast de la renovada versió digital d'El Periódico de Catalunya. La capçalera no ofereix grans canvis respecte la ja coneguda. Apareix centrada al navegador --cosa que s'agraeix-- i ofereix un color de lletra més amable (gris per a titulars i cos, vermell per als avanttítols i blau clar per a l'hipertext).

21 de maig 2010

Protocol, només en somnis, gràcies!

1 en seguici


Aquesta nit he reviscut el món del protocol i les catifes vermelles. Només que jo no sóc qui les trepitja, sinó qui les disposa i s'assegura que tot està en ordre. La cap de protocol em crida, tota esverada, no per demanar-me si el càtering de la sala de premsa és tot el càtering que s'ha demanat. Aquest cop em retreu que hagi posat plats de plàstic i m'envia al Carrefour a comprar "esos cuencos chinos o japoneses que siempre darán algo de imagen, por Dios" (sí, en somnis hi ha personatges que parlen en castellà!).

11 de maig 2010

Per què dius nosaltres quan vols dir tu?

0 en seguici


Les ties Menudes, que mai no van ser família meva però que sempre vaig anomenar així, tenien el costum singular de no demanar les coses clarament, sense embuts, sinó que feien enrevessats circumloquis perquè acabessis sent tu qui els preguntes si els calia això o allò altre. Diguem que dominaven l'oratòria més bàsica sense haver estat mai polítiques, perquè gairebé sempre aconseguien el que es proposaven havent generat la  inquietud en l'altre.

10 de maig 2010

Perseguint el vot

0 en seguici


Després de dies, per no dir mesos, escalfant motors mitjançant cartells, anuncis, articles als diaris, debats televisats, tertúlies radiofòniques... el compte enrere ha acabat. Ho ha fet a les 10 h d’aquest matí, moment en què estava previst que 1,42 milions de barcelonins (majors de 16 anys i empadronats a la ciutat abans que finalitzés el desembre de 2009) comencéssim a votar.

09 de maig 2010

On és la C?

0 en seguici


A, B o C. Aquesta és la qüestió que plana sobre l'avinguda Diagonal de Barcelona, aquesta setmana. Sobre els barcelonins i barcelonines, en planen moltes més. Només cal sortir al carrer i treure aquest tema de conversa. Alguns desconeixen que es faci cap consulta, d'altres ho saben però no el perquè, els qui coneixen el motiu no tenen clares les opcions... I això fa que ens hàgim de plantejar si la democràcia participativa ha d'anar per aquí o cal acotar el terreny.
Related Posts with Thumbnails