Protocol, només en somnis, gràcies!

Aquesta nit he reviscut el món del protocol i les catifes vermelles. Només que jo no sóc qui les trepitja, sinó qui les disposa i s'assegura que tot està en ordre. La cap de protocol em crida, tota esverada, no per demanar-me si el càtering de la sala de premsa és tot el càtering que s'ha demanat. Aquest cop em retreu que hagi posat plats de plàstic i m'envia al Carrefour a comprar "esos cuencos chinos o japoneses que siempre darán algo de imagen, por Dios" (sí, en somnis hi ha personatges que parlen en castellà!).

Aleshores miro el meu voltant. Hi són tots, dempeus. El buròcrata no es treu la mà del darrere pensant en l'oportunitat d'eixamplar la cartera. La publicista vinculada als dirigents; s'ho té ben après, sabut i cregut i t'ho fa veure amb el seu posat tot tibat. L'home que no no pot menjar plats xinesos si no li porten els palets de rigor i, al costat, aquell que tot d'una té la necessitat de menjar entrepants fets amb pa de xapata i has de córrer perquè havies encarregat miniflautes.

Demano pas per deixar uns quants canapès a la taula i no s'aparten, ans el contrari, sembla que s'hi posen bé per bloquejar la jugada. Llavors m'he despertat, emprenyat per treballar fins i tot en somnis quan estic de vacances, però feliç de no haver estudiat mai protocol i haver d'aguantar per obligació tantes punyetes. Quines coses de somiar!