e m p r e m t e s

01 de novembre 2010

Positivisme, sisplau

Si existís com a beguda o tapa, no dutaria a demanar-ne una ració amb el vermut dels festius:

–Cambrer, una de positivisme, sisplau!

Estic segur que tindria un gust intens en entrar a la boca i una permanència plaent, com aquells bons vins que es resisteixen a desaparèixer fins i tot davant dels àpats més forts.

El positivisme, però, no és tan fàcil d'assolir. És més que una actitud puntual, ha de ser un hàbit que cultivem i encomanem a la resta. És clar que hi ha dies de tots colors i la nostra lluna seguirà tenint dues cares, però a vegades hi ha persones que sembla que tinguin una predilecció especial a qüestionar, contradir i evidenciar tot allò que pot anar malament en una decisió o en un projecte. Qüestionar-se les coses no és cap problema, però hem de valorar com ho fem, amb quina actitud, i jo ho tinc prou clar: vull positivisme al meu entorn i si es dóna el cas contrari no tinc cap problema en dir al meu interlocutor:

–Detecto en aquestes paraules molt de negativisme i jo de negativisme no en vull, si tu el prediques, queda-te'l per tu, que jo a casa no me l'emporto pas.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts with Thumbnails