La dita castellana ho deixava ben clar i d'una forma prou explícita, però ningú no ho va saber veure, fins aquest dilluns. Lost ja és història i sens dubte ho fa en un lloc destacat de les sèries televisives per haver remesclat tan bé diversos gèneres com l'aventura i la ciència-ficció, per haver creat una nova narrativa televisiva i haver-la sabut reinventar (i sorprendre els espectadors) en el decurs de les temporades, per haver dibuixat personatges tan humans amb les seves complexitats, pors, misèries i virtuds.
Lost és la sèrie que m'ha descobert la televisió a la carta i m'ha ensenyat que no hi ha motiu per supeditar-se a graelles avorrides o programes fragmentats per la publicitat o les reprogramacions. Una altra televisió és possible, és la televisió del futur, i si les cadenes d'avui no n'aprenen, que comencin a acomiadar-se del demà.
Gràcies, Isa, Yolanda i David per aquelles converses frikis al Viena, en què no entenia de què parlàveu quan havia arrencat la primera temporada. Gràcies Bea per, un any més tard, deixar-me el primer pack de DVD en francès –malgrat l'idioma i els subtítols en anglès, em va enganxar. I un agraïment especial també per aquells qui de manera altruïsta han destinat hores a convertir en culte una sèrie com aquesta.
Se'n parla i se'n parlarà. Per bé o per mal. Ho fan fins i tot els qui no l'han seguida que incrèduls, fastiguejats o indecisos es miren com la resta comenta el final més esperat. Un final conclusiu. Sobretot pels personatges. Un final, però, que deixa per lligar alguns dels misteris plantejats.
Saps que jo no he vist ni un capítol?? Sembla que val la pena, no?
ResponElimina