A mesura que s'apropa Sant Jordi resorgeixen vells debats i n'apareixen de nous. D'una banda, l'eterna dicotomia entre els escriptors mediàtics i no mediàtics i el suposat oportunisme dels primers. Que són oportunistes, probablement. Que volen fer "quartos", també. Elles i ells han sabut donar la volta a la dita, perquè amb la cara, cobren! Però... qui no faria el mateix si pogués i més en els temps que vivim? A més, cal afegir que gràcies a aquests llibres anomenats mediàtics, d'una complexitat i riquesa literàries discutible, hi ha lectors ocasionals que almenys un cop l'any obren, comencen i acaben aquest plec de fulls escrits i relligats. Si tots els camins duen a Roma, potser el viarany del mediatisme acabi conduïnt un lector incipient a les inacabables carreteres secundàries de la literatura.
D'altra banda, mitjans de comunicació, llibreters i lectors parlen aquests dies de quin format de llibre és millor, si el tradicional, el de paper, o l'electrònic. És una qüestió de gustos, però jo, per ara, em quedo amb el de sempre, perquè m'agrada el tàcte càlid i lleugerament rugós del paper, poder passar les pàgines i fer-hi notes al peu o destacar-ne algun fragment, tenir un punt diferent per a cada llibre, trobar la dedicatòria de qui me l'ha regalat o qui l'ha escrit rere la coberta... diga'm romàntic. Per ara el pes no és un problema, potser quan sigui un avi faci el salt a l'ebook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada