Si perds les maletes, no les busquis a l'Abacus

De cara a la diada de Sant Jordi, el web BTVnoticies demanava als lectors i televidents que recomanessin llibres per vies diverses. A mi se'm va acudir recomanar també tres llibreries:

"Catalònia, per familiaritat; Bertrand, perquè ho tenen tot; Abacus, per cooperativa."

Doncs bé, crec que hauré de replantejar la recomanació havent visitat l'Abacus d'Hostafrancs, on el canvi de color de l'armilla, de verd a negre, sembla haver contagiat l'ànim dels treballadors. [segueix]

Magdalenes de canyella

La Tomassa prepara magdalenes de canyella cada vegada que espera visita i aquest matí n'ha fornejat dues dotzenes. Veniu cap allà a les cinc, ha suggerit a la Clarissa, en Rogeli, la Marina i en Carles. Així han quedat, però aquest migdia, la Marina avisa la Tomassa que està encadenada al vàter, pel mal de ventre, i ha enviat en Carles a la farmàcia. No podran ser a berenar i més val que no els esperi, la Tomassa.

Sant Jordi, diada festiva i feinera

Després de la prèvia d'ahir, avui celebrem Sant Jordi, festa del llibre, la rosa i l'amor. Els catalans som així, naveguem per corrents pròpies i Sant Valentí ho deixem pels qui volen caure als paranys del màrqueting.

Fades d'hospital

Aquest any he començat a celebrar la Diada de Sant Jordi un dia abans i d'una manera força positiva, almenys així vull pensar-ho: repartint contes de fades a nens i nenes hospitalitzats, dedicant-los-els i xerrant amb els que es veien amb ànim de fer-ho. Alguns enllitats, d'altres en cadira de rodes o dempeus han rebut aquests senzills obsequis amb un generós somriure, malgrat estar combatent la malaltia –en ocasions, severa– amb un estoïcisme que més d'un adult voldria tenir.

Del lector romàntic a l'avi electrònic

A mesura que s'apropa Sant Jordi resorgeixen vells debats i n'apareixen de nous. D'una banda, l'eterna dicotomia entre els escriptors mediàtics i no mediàtics i el suposat oportunisme dels primers. Que són oportunistes, probablement. Que volen fer "quartos", també. Elles i ells han sabut donar la volta a la dita, perquè amb la cara, cobren! Però... qui no faria el mateix si pogués i més en els temps que vivim? A més, cal afegir que gràcies a aquests llibres anomenats mediàtics, d'una complexitat i riquesa literàries discutible, hi ha lectors ocasionals que almenys un cop l'any obren, comencen i acaben aquest plec de fulls escrits i relligats. Si tots els camins duen a Roma, potser el viarany del mediatisme acabi conduïnt un lector incipient a les inacabables carreteres secundàries de la literatura.

Alícia, queda't on ets!

Començo a pensar que el cinema en tres dimensions és una de les enganyifes del segle o jo no estic fet per a la nova tecnologia. Ens l'han venut com el cinema del futur, amb el rebombori de l'estrena d'Avatar (James Cameron, 2009) i el secretisme previ. La indústria televisiva puja al carro i anuncia el llençament al mercat dels primers televisors en 3D, mentre un clàssic de la literatura universal, l'Alícia de Lewis Carroll agafa volum rere unes ulleres de pasta grisa i lents fosques que m'han donat en entrar al cinema.

La física quàntica me la juga

Arribem a la terminal 1 de l'aeroport del Prat i aparquem el cotxe al pàrquing, a la planta quarta (mira, com la pel·lícula!, em dic). Fora maletes i embalums en excés de la que se'n va.

–A, 001, groc! –exclamo altisonant i dos caps assenteixen, mentre busco una nova norma nemotècnica, A d'Aleix, no fos que perdéssim el cotxe...