Temps enrere havia adquirit el costum de posar-me, cada nit, una estona davant l'ordinador i escrivia reflexions, anècdotes, desdibuixava la realitat i la reduïa a pinzellades intenses de mots. Aleshores va venir la casa i la feina nova i, vulguis o no, he anat deixant de banda aquells moments de recolliment, de silenci, de nit.
És hora de tornar-hi. La taula de la cuina situada de forma provisional a la sala d'estar, el llum que vaig heretar de l'avi crea la il·luminació perfecta, càlida i breu, el vent xiuxiueja entre l'arbreda al carrer i la melodia de "La petite fille de la mer".
Me n'alegro que hagis tornat a trobar la pau, o el moment, necessàri.
ResponEliminaNomés faltava dir que a fora plovia per ser una imatge força cinèfila, la que descrius, de tu mateix :-)
Gràcies atzu. Per cert, enhorabona pel nou web, m'agrada molt el disseny i la manera de passar d'una foto a l'altra.
ResponElimina