Hores de silenci i de mots

Temps enrere havia adquirit el costum de posar-me, cada nit, una estona davant l'ordinador i escrivia reflexions, anècdotes, desdibuixava la realitat i la reduïa a pinzellades intenses de mots. Aleshores va venir la casa i la feina nova i, vulguis o no, he anat deixant de banda aquells moments de recolliment, de silenci, de nit. 

És hora de tornar-hi. La taula de la cuina situada de forma provisional a la sala d'estar, el llum que vaig heretar de l'avi crea la il·luminació perfecta, càlida i breu, el vent xiuxiueja entre l'arbreda al carrer i la melodia de "La petite fille de la mer".