Sous vitalicis en temps de crisi

Per Setmana Santa, no tothom fa vacances; el Govern espanyol tampoc. És la imatge que vol vendre Zapatero amb el seguit de reunions dels últims dies amb els ministres-relleu --deixa'm que els anomeni així, que la categoria de ministre a seques, un se la de guanyar. També és la imatge que potencien els mitjans de comunicació que fan la gara-gara a l'executiu socialista, com El Periódico amb l'editorial d'avui.

No és massa d'hora per a lloances? Potser hauríem de ser un xic més reticents a proclamar bons auguris i exercir un paper més crític, que el moment històric no s'addiu amb frivolitats ni cortines de fum. En aquest país, el nostre, i el de més enllà, hi ha massa feina a fer, massa deures pendents que s'han arxivat com els casos policials sense resoldre i, ara, ens faran creure que s'hi posaran i enllestiran tota la feina en els dos darrers anys de mandat socialista?

Zapatero ens ha sorprès repetides vegades amb aquests jocs de cartes --o de cares-- al Govern i sembla que mai no l'encerta. On vol anar a parar amb tot això? I, una darrera qüestió, és lícit que hàgim de seguir pagant el sou vitalici d'aquest ramat de ministres sortints?