Amb una setmana d'antel·lació sabia que la borrasca ens concediria una treva el dijous, així que l'hem aprofitada per fer la ruta del Priorat. De Tortosa amunt fins l'Assut, el mur de contenció que ja els àrabs feien servir per enviar aigua del riu Ebre cap als canals de regadiu de la dreta i l'esquerra. Deixem enrere Xerta, Tivenys, Benifallet i Rasquera, creuem el riu amb una de les poques barcasses que queden (certament, una llàstima) i embadalits contemplem la lenta aproximació a Miravet sobre les aigües. El poble neix ben bé a la riba de l'Ebre i s'enfila de forma abrubta fins el castell.
Seguim la N-420 fins a Falset, capital de comarca, per desviar-nos cap a Porrera. La terra, encara humida de les darreres pluges tan maleïdes per la raça humana benestant, és d'un verd insòlit amb esquitxos grocs i morats. Les argelagues són ben tupides, del color dels canaris, com les carolines. El romaní hi creix robust i la farigola sorprèn per la quantitat de flors i la olor que confereix a l'indret. Els camps, llaurats; la vinya, que ja verdeja, i Porrera al fons, amb aquelles cases seves, que semblen les d'un pessebre, amb arcades a les golfes que servien per airejar i assecar les avellanes que donaven nom a la sala.
Dinem a Can Carlets, restaurant molt familiar, potser massa: el so de la ràdio acompanya les aromes de la cuina tradicional, casolana, saborosa, i a un preu raonable. Canelons i mig conill a la brasa coll avall, prosseguim amb el trajecte cap a la cartoixa d'Escaladei, sota l'afilada fulla del Montsant, i Siurana, pintoresca vila al capdamunt d'un cingle, inundat de turistes, que em fan pensar en La Rambla barcelonina.
La ruta acaba a Prades, en aquella plaça, amb la coneguda font del cava, per bé que avui només hi rajava aigua... Però tornem satisfets i florits: romaní, espígol, heura i farigola, que avui n'era el dia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada