No pel nom, sinó pel que ofereix als estudiants, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) es queda curta. A primera vista, és encoratjador saber que pots cursar títols universitaris homologats a distància i compaginar l’estudi amb feina, família o altres obligacions. Un punt en què la Universitat Pompeu Fabra (UPF) falla de ple: «Demanem dedicació plena, de matí a vespre, i amb això no impedim que treballeu; ara bé, si voleu treballareu, haurà de ser a les nits o els caps de setmana», va precisar el degà d’una de les facultats de la UPF, fa cinc anys.
En aquests casos, la UOC és l’alternativa, l’opció, però pel preu del crèdit i les despeses extraordinàries, trobo que haurien de treballar més la qualitat de l’ensenyament i oferir als estudiants un ensenyament complet. No pot ser que dins d’un programa curricular hi hagi quatre assignatures que canvien de nom però a penes ho fan de contingut, quan es podrien comprimir en dues i oferir-ne dues més de ben diferents.
Oferta de pràctiques insuficient
Tampoc pot ser que una universitat —virtual o presencial— no disposi d’una oferta de pràctiques reals per a l’alumnat. La UOC ha de començar a potenciar les relacions universitat-empresa si de veres vol fer volar el seu nom per arreu, perquè, a la llarga, la feina real, l’entorn laboral, és el que ens forma com a treballadors qualificats, no la universitat. Però arribar a una feina i no saber qüestions bàsiques per la titulació que duus a l’esquena és trist i vergonyós.
Un alumne que va demanar de fer pràctiques al seu tutor, va trobar-se amb al següent resposta: «Tu, primer, et poses en contacte amb l’empresa on vols fer les pràctiques, ho parles amb qui sigui, i si hi estan d’acord, ens ho dius i la UOC acabarà de fer els tràmits.» La pregunta que l’estudiant es fa és per què les altres universitats disposen d’un plafó al vestíbul amb anuncis de feina i beques, i aquesta no.
Això no vol dir que a la UOC no hi hagi grans professionals, que n’hi ha i també grans persones. Però la institució en si és una paradoxa: tan moderna que sembla per fora i tan encarcarada, en alguns aspectes, per dins. Entre tanta virtualitat, tràmits que es resoldrien amb una trucada a la secretaria es fan eterns de mail en mail, la participació a les tutories és força fluixa i anar al bar, en aquesta casa, vol dir connectar-se a un servei de missatgeria instantània que fa més de cinc anys que no rutlla en la majoria de casos.
Així que, mentre la rectora escriu al seu blog i enarbora la modernitat del centre, la majoria d'alumnes es queden a mig camí de fer un cafè virtual. Sempre els quedarà la presencialitat, la calidesa d'una rialla real i pròxima en una terrasseta. Probablement, només els qui gosin abandonar aquesta societat xarxa, que tant apassiona Manel Castells, podran reconèixer-se quan es creuin al món tangible.
Estic totalment d'acord. A mi em sap greu que amb la de recursos que es poden aprofitar estudiant a través d'internet, la de projectes que es poden engegar per fer pràctiques dintre del perfil específic d'estudiant UOC (passats els 25, amb feina i/o fills) et trobes amb no sistemàtic i amb una manca d'iniciativa per part de la institució que et deixa una cara de tonto...No dubto pas de la qualitat del personal i dels profes, però quan un pot acabar uns estudis de Comunicació Audiovisual sense haver agafat una càmara, alguna cosa falla.
ResponEliminaÉs com posar-te a estudiar Medicina i no haver fet mai una autòpsia! quina mena de professionals es formen?
Molt encertat anònim/a! A això em referia, com pots ser un llicenciat en turisme que no ha estat becari a cap centre de promoció turística o similar, o un psicòleg que no ha fet treball de camp i no només de biblioteca?
ResponEliminaEn ocasions la UOC t'il·lumina amb iniciatives interessants que a la llarga es queden al tinter i l'alumne es queda penjat en un llarg etcètera. Per exemple, què me'n dius de l'espai de grups que pretèn ser un motor de cohesió i revitalització del campus? Per què segueix sense funcionar després de mesos?
Interessa realment posar en marxa aquestes eines o la dedicació va més encaminada al màrqueting extern? Això em fa pensar en la política, els dirigents en eterna campanya però sense escoltar de veres l'electorat!
Jo fa anys que estudio informàtica. Estic fart de fer treballs pràctics que tinc que aprovar per poder fer l'examen (si no presentes i aproves la pràctica no et pots examinar) i mentrestant els d'economiques fan les assignatures de 6 en 6 ja que les passen només amb les PACS.
ResponEliminaUn altre punt que els falla és que la presencial té dues convocatories d'examens i aqui si falles la primera estàs mort.
Jo vaig fallar dos el mateix dia per presentar-me amb grip i 38 de febre.
La tutoria no sé quin sentit té ja que és un loro del que diu secretaria.
El programari no sé perquè l'envien en CD si sempre tenim que acabar de baixar la última versió.
Un altre incongruència és que els pdf amb els apunts no estiguin sense errates. Una cosa són els impresos que s'han d'acabar però els altres...
De la missatgeria instantània es tindrien que donar vergonya.
I per últim la borsa de treball sembla una pantomina ja que està plena d'ofertes de feina on no admeten majors de 25 anys quan la UOC està orientada a majors de 25 anys que treballen.
jo al final crec que estic acabant la carrera com a hobby ja que mai em servirà per establir una professió estable com a programador (i mira que en falten però segons els anuncis menor de 25 anys).
Hola Jordi! Doncs sí, això de les tutories és un món. Recordo un tutor boníssim, molt encoratjador, que creia en el projecte estudiantil i animava a fer coses, però a la llarga crec que s'ha acomodat com tots. La seva funció és la d'atendre els estudiants, però em pregunto per què no contribueixen a motivar converses, debats, entorn de la carrera o d'aficions comunes. El paper del tutor també hauria d'encaminar-se a la cohesió i l'espai de tutoria, arribar a ser, per què no, una mena d'incubadora d'idees i projectes.
ResponEliminaPerò com bé dius, la UOC és una universitat on la majoria estudia per hobby, sense preses, i l'error de la UOC està justament en creure-s'ho i no apostar pels qui volen guanyar-se la vida amb la carrera què fan.
I una qüestió que deixo a l'aire: com a empresari, triaries abans un estudiant de la UOC que d'una altra universitat, o a l'inrevés?