Espanya ja té himne, segons informen el diari Abc i l'agència de notícies Efe, i ni res penja de cap canya ni fa referència al color i a les tincions vàries de cap dictador. La lletra de l'himne, que fins ara només tenia música, és el resultat d'una tria entre més de dues mil propostes. El president del jurat encarregat de l'elecció, Emilio Casares, catedràtic en musicologia a la Universitat Complutense de Madrid, l'ha presentat al Comité Olímpic Espanyol, que hi està al darrera juntament amb la Societat General d'Autors i Editors.
Perquè les Corts aprovin el text cal un mínim de 500.000 signatures, una xifra fàcilment assolible en tot el territori espanyol. Si finalment és escollit, Plácido Domingo el cantarà per primera vegada en la història d'un país que, pel que s'infereix de la lletra, tem per la seva unitat.
¡Viva España! // Cantemos todos juntos // con distinta voz // y un solo corazón.
Ama a la Patria // pues sabe abrazar, // bajo su cielo azul, // pueblos en libertad.
¡Viva España! // Desde los verdes valles // al inmenso mar, // un himno de hermandad.
Gloria a los hijos // que a la Historia dan // justicia y grandeza, // democracia y paz.
A partir d'ara s'obre el debat social entorn un himne que, com molts altres, enalteix la força i unitat d'un país, però d'una qualitat literària ínfima. El text ens recorda per la seva simplicitat que Espanya és a la cua d'Europa en molts aspectes, l'ensenyament és un d'ells.
La primera estrofa arrenca amb un crit militar. El mateix que va oblidar el president Rodríguez Zapatero, en una visita recent a l'Orient Mitjà (crec que era l'Afganistan) i el que seguia aquell tret errat de l'exministre de Defensa, Federico Trillo, quan va proclamar "Viva Honduras" en lloc de "Viva El Salvador".
L'himne també invoca grans xàfecs, suposo que davant la preocupant sequera, quan crida tots els habitants a cantar en una mena d'Operació Triomf d'àmbit nacional, efectivament amb veus diferents (els qui afinen, els qui desafinen, veus blanques, veus ronques...) i un sol cor. Això ho recorden per si vam fer campana a la classe de Naturals, no fos cas que suspenguèssim en ciències.
A la segona estrofa, un imperatiu: ama a la patria, però no alerta de les conseqüències de la desafecció o de si en realitat tu tens una altra pàtria no reconeguda. Això sí, la patria del text només sap abraçar els pobles en llibertat quan el cel és ras; no diu res de quan plou o neva, però dedueixo que a Catalunya hi ha tempesta de fa molt temps.
El que em fa més por del fet que li posen lletra és que ens la facen aprendre. T'imagines que fóra obligatori que les escoles ensenyaren l'himne? En tot cas, si et consola (?), en general totes les lletres d'himnes de països son vagues, simples, errants i exaltadores. Ara l'himne d'Espanya perd l'única particularitat "graciosa", que era la de no tindre lletra.
ResponEliminaMe molava més el "naa na naaa naaa na na na na na na ná ná ná..." que tenien fins ara... permetia errors caxondos com que es toqui l'himne de la Republica i tots es possin firmes i coses de descojone...
ResponEliminaSuposo que la SGAE s'ha ficat perquè l'himne no cobra drets però la lletra si que cobrarà drets i es forraran de mala manera... Que cabrons, es que no perdonen una...
Hola Marta! Doncs, sí, ja tens raó, l'himne perd la gràcia i passa a ser com tots. Amb aquest ritme de marxa militar que vol exaltar el patriotisme. És curiós, que una companya de feina també opinava que potser el facin aprendre a les escoles i jo em pregunto, a sant de què? Perquè no ensenyen l'Imagine, que líricament i musical li dóna mil voltes, i a sobre aprendrem anglès?
ResponEliminaJordi, no crec que la SGAE es faci més rica del que ja és per patentar la lletra de l'himne. I sí, el nananana era més versàtil. ;-)
ResponElimina