Marejos, vòmits, diarrea i mal de cap, en algunes ocasions; conjuntivitis i congestió nasal, en d'altres. Només són alguns dels símptomes que poden ocasionar-nos les malalties transmeses pels coloms: tuberculosi, clamidiasi, salmonelosi, toxoplasmosi, pneumoencefalitis, criptococosi, etc. A aquests efectes perniciosos sobre la nostra salut, cal afegir-hi el deteriorament que les defecacions columbines ocasionen al mobiliari urbà perquè cremen i perquè embruten la roba estesa, les estàtues, els bancs i el paviment. A més, cal afegir els casos en què aquests ocellots urbans embussen desguassos o s'instal·len en sortides d'aire condicionat.
Siguin aquestes les motivacions —que no són poques— o en siguin unes altres, hi ha algú que ha decidit acabar amb l'espècie Columba livia domestica, terme científic que confereix un rang il·lustre a un animal tan vulgar com el colom de ciutat. De la notícia, curiosa i fins i tot irrisòria, se'n fa ressò la premsa aquests dies; ahir La Vanguardia i ara l'Avui. La població de coloms ha disminuït de 3.000 a 600 caps en dos mesos. Ho explicaven, als mitjans, els venedors de bossetes de gra per a coloms que veuen com el negoci trontolla. Ja se sap, sense bèsties per alimentar, qui els en compra?
L'extermini va arrencar a començaments d'any i la policia va detenir «El Falcó», un home de seixanta anys que enverinava les aus. Però com a la pel·lícula «El zorro», l'enverinador taciturn té un seguidor, si és que no ha creat escola i en té un seguici. Per descobrir qui dispersa la metzina, l'Ajuntament de Barcelona, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han unit esforços per aturar la matança. Òscar Sunyer, un dels venedors de llaminadures i veces —el que mengen els coloms—, assegura que la plaça sense coloms perd el seu encant i suggereix als investigadors com enverinen els ocells: pa o arròs que s'ha deixat unes hores a remull amb detergent, líquid de frens o anticongelant.
A l'equip d'investigadors, però, no els calen ajuts externs. Són experts en tota mena de crims, de manera que un cas com aquest només és un entrant abans que no arribi el plat fort. No han hagut d'encerclar la plaça de Catalunya ni interrogar cada vianant per esbrinar que el nou enverinador segueix el mateix modus operandi. L'originalitat no és una qualitat del nou Falcó, que potser compra estricnina a la farmàcia, s'abasteix de líquid de frens al taller de sota casa o ha descobert que «Ariel lava más blanco». En canvi ha après dels errors del seu antecessor i alça el vol abans que no el cacin.
Potser ara que la policia científica ha descobert el conte d'en Nap-Buf i ressegueix molletes de pa, el Falcó tornarà a abeurar-se de la literatura popular o de dites tan nostrades com aquella que fa: «si algú et demana aigua, no li’n donis; ensenya-li el camí de la font».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada