No cal anar massa lluny ni remenar massa per adonar-se que el món està boig. Els difunts pares del surrealisme gaudirien d'allò més si aixequessin el cap i es topessin amb la nostra societat. Llegeixo a La Vanguardia que la Guàrdia Urbana dedica temps i esforços a descobrir i capturar un presumpte enverinador de coloms a la plaça de Catalunya. Una família sorollosa, malaltissa i molesta que hauria perdut 1.700 dels seus integrants.
Quina hipocresia, per Déu!, i que ràpid que oblidem aquella campanya anticolombina mitjançada per falcons, que va acabar amb la nidació d'algunes d'aquestes aus rapaces i un bon seguici de canaris i caderneres esbudellats als balcons de la ciutat. Aleshores, però, la Guàrdia Urbana no va anunciar cap ordre de cerca i captura contra els "assassins alats".
Aquest teatre municipal em fa pensar en qui diantres estableix les prioritats d'actuació tant del cos de seguretat com de l'Administració, sobretot quan damunt la taula hi ha temes que preocupen molt més a la ciutadania. Parlem d'inseguretat, parlem del cost de la vida, parlem de l'accés a un bon ensenyament públic, parlem de la creació de feina ben pagada i, no per estar a la cua és menys important, parlem de l'accés a l'habitatge.
Que no ens emboirin la vista les petites foteses que ens volen vendre i menys el dia després de fer-se un sorteig d'habitatges protegits. També ho llegeixo al diari i les xifres esveren: gairebé 55.000 aspirants a un pis de protecció oficial per una oferta de només 1.500! Per participar-hi només calia estar empadronat a Barcelona, independentment de l'edat o del lloc de naixement. Així que potser accedeix a l'habitatge una persona de 20 anys abans que una de 30, tot i que guanyin el mateix, o potser algú que fa dos anys que viu a Barcelona passa per davant al que hi ha viscut tota la vida. Ja se sap, lleis i trampes es donen la mà.
Però per lleis... pitjors aquelles que no es fan complir o les que escrites i aprovades de bona voluntat acaben convertint-se en paper mullat. Hauria de ser estrany veure un motorista circulant pel carril bici a fi d'estalviar-se una cua de cotxes, però jo ho he vist aquest matí, ben a prop del congrés de telefonia mòbil 3GSM. M'he quedat de pedra, tot i que encara m'ha soprès més descobrir que quatre agents de la Guàrdia Urbana, uniformats amb armilla reflectant, no s'adonessin de res mentre passejaven i xerraven. És clar, devien estar debatent qui pot ser el segon presumpte enverinador colombí ara que ja n'han capturat un. No hi ha res com un cas que et tregui de la rutina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada