La nova Llei de l'habitatge té punts que no agraden a tothom. Concretament l'article que obligarà a llogar pisos que faci més de dos anys que són buits. Alarmats, CiU i PP titllen la mesura d'intervencionista. Cert, és intervencionista. I què? Que no prenem un analgèsic quan tenim mal de cap? Que no anem a parlar amb el mestre quan un fill té problemes a l'escola? Doncs, si l'habitatge és un problema social, el més lògic és que algú miri d'intercedir entre l'oferta i la demanda per tal d'assegurar el dret bàsic a viure sota un sostre a un cost raonable.
Per tant, que no s'agafin de la maneta ara CiU i PP per fúmer-se a la butxaca els electors que tenen béns immobles, tot pensant en les "municipals" del maig. Que un pis romangui buit és una injustícia i la norma encara és suau. Els llogaters haurien de vetllar perquè les seves cases mai no quedessin per omplir. Com a molt, mig any.
Ara bé, el consistori tampoc hi fa massa. Carregats de bones intencions, això sempre, sigui qui sigui qui s'aclofi al poder. I és que només cal fer una ullada al web Prohabitatge, associació que fa d'intermediari entre llogaters i rellogats. Proves de buscar un lloguer de 800 euros al més com a molt, sense preferències de barris ni de nombre d'habitacions, i et topes amb el següent resultat: 4 ofertes, Ciutat Vella, Eixample, Nou barris i Horta-Guinardó, curiosament les menys cèntriques són les més cares. Cal o no cal intercedir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada