Per molt que sembli una contradicció, no ho és: el creixement desmesurat, sense cap mena de limitació, comportarà fracàs i problemes perquè no és sostenible. És una de les conclusions que podem extreure'n de l'Informe sobre el canvi climàtic presentat a París i alhora que obre molts interrogants. Per exemple, si no caldria regular el consum desmesurat en una societat capitalista com la nostra.
Alguns economistes opinen que no, que l'economia no pot parar de créixer pel bé d'un país. També ho pensen la majoria d'empresaris, però aquests amb unes altres raons, prou òbvies. Per tant, si els empresaris ni tampoc els consumidors, immersos en aquesta espiral de consum imparable, volen autoregular-se, potser ja va sent hora que l'administració hi faci alguna cosa.
La solució queda en mans dels legisladors com ja ha passat amb altres qüestions. Haurien d'adoptar noves mesures, algunes punitives, per controlar el desbaratament de l'energia i altres recursos. Una forma d'incentivar el consum responsable per a usos socials és el cobrament per trams de consum, és a dir, que la despesa es pagui de forma exponencial.
Aquest model, que es va proposar per a l'abastament d'aigua, també podria aplicar-se al gas o a l'electricitat. D'aquesta manera, tothom tindria accés a béns bàsics i en podria fer un consum mínim a preus més que ajustats, però a mesura que se sobrepassessin els mínims, el preu es dispararia. Això vol dir que el propietari d'un camp de golf hauria de pagar l'aigua a preu d'or. El mateix li passaria a una empresa de telemàrqueting amb la factura de la llum.
La mesura, però, hauria de distingir entre una activitat laboral i una activitat d'oci. Si ens fixem l'oci d'ara és molt més consumista que el de fa unes dècades. Avui, molta gent, inclosos joves i vells, viatgen com a mínim una vegada a l'any, però uns quants repeteixen. I els trajectes ja no només es fan en cotxe, autocar o tren; ara la majoria tria l'avió, més ràpid però també més contaminant. Si seguim pensant en l'oci, les aplicacions informàtiques com els vídeojocs, la televisió o el cinema, s'han afegit a la lectura i els passejos, i han arraconat els jocs de taula o de carrer. Les noves activitats de lleure impliquen un consum elèctric que no ens és indispensable per viure. Li apliquem un plus?
En definitiva, el model de pagament per trams proposat no és una idea tan esbojarrada. Petits i grans luxes, com una segona residència, l'aigua per a regar el jardí, el segon vehicle familiar o el tercer vol en avió de l'any, han de costar el que la paraula "luxe" implica. L'imprescindible per viure ha de ser ccessible a tothom i qui en vulgui més que pagui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada