Avui rescato una impressió desagradable publicada fa més d'un any en un altre bloc. Malauradament, la situació es continua repetint a les nostres sales de cinema perquè la gent és tan o més porca que abans. Si aleshores la pel·lícula vista era Entre copas, aquest cop és Superman returns, però el tema en sí (escrit el maig de 2005) no ha perdut vigència:
En acabar la projecció d'Entre copas (Sideways), he contemplat amb fàstic el rastre que la majoria d'espectadors ha deixat al seu darrere. Més que un pati de butaques, semblava un camp de batalla després d'un encontre salvatge entre cohorts de crispetes i gots de refresc. El resultat, un paviment dolby sorround de primera que, us ho asseguro, cruixia sota els meus peus com l'arròs inflat de Kellog's.
El més refotut de la situació és que aquells soldats de blat de moro no xiuxiuejaven com els cereals de l'anunci, cridaven "auxili" en estèreo a l'espera que algú s'entretingués a desincrustar-los de les maresmes de xarop de glucosa amb aromes de cítrics i cola. Aquell "algú" ja estava a punt. Una brigada de neteja integrada per tres homes i tres dones s'havia alçat en guàrdia en el moment que els títols de crèdit iniciaven la desfilada a fosques.
Diuen que "no és més net el qui més neteja sinó el qui menys embruta". Això se sap als pobles i a les ciutats i no cal anar a les millors escoles ni a la universitat per descobrir-ho. De totes formes, s'ensenya a les escoles, també a les de la part alta de la ciutat, on hi ha la sala Cinesa a la que m'estic referint.
Tot i això, sembla que ni la procedència d'una família adinerada, ni l'escolarització privada asseguren una ciutadania de qualitat, respectuosa i polida. Alguns dels assistens deuen pensar que ja fan bé de deixar cucurutxos i envasos a la sala mentre pugen als Mercedes o pasturen abrics de pell*, perquè el servei de neteja està inclòs al preu de l'entrada i cal amortitzar-lo o perquè senten que contribueixen a reduir l'índex d'atur per donar feina a qui no la té.
No, si a la llarga, encara voldran desgravar aquestes tasques dels impostos anuals sota el qualificatiu de "socials i humanitàries", sense adonar-se que ser persona de classe bona no és sinònim de persona bona ni de persona amb classe. Senyores, senyors, que la feina dignifica, però la netedat també!
(*) Els abrics de pell, en tant que procedeixen de cadàvers d'animals salvatges, es pasturen. Es passejarien si fossin de pell d'animal de companyia. Els d'imitació es porten o es llueixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada