Sompa

Fa un parell de dies que han operat en Jaume, el marit de la Silvana. Li han canviat l'únic ronyó que tenia per un de nou i tot ha anat la mar de bé. Ella, però, segueix dolguda amb la seva cap perquè encara és hora que la truqui per preguntar com ha anat tot plegat. «No te'n facis mala sang», l'aconsellava ahir la Tanit. És la seva millor amiga —a part de cunyada— i sempre mira per ella. De fet, el millor regal que mai li ha fet va ser presentar-li el seu germà, l'home d'un sol ronyó. L'home pel qual pregunta tothom, els companys de feina de la Silvana, els companys de feina d'en Jaume i, fins i tot, els amics dels companys de feina d'en Jaume i la Silvana. Tots menys la seva mestressa, la Fayna.

—Sovint em pregunto com una paia com ella va poder estudiar disseny i fer una mestria en MBA —proclama la Silvana en veu alta.
—Tens raó, perquè és més curta que una cua de conill —afegeix la Tanit que ha tornat per veure-la.
—Tampoc és això. Potser la Fayna és intel·ligent per aprendre conceptes però la seva intel·ligència emocional és nul·la; abans d'ahir operaven en Jaume i em va demanar que anés a treballar. Com es menja això?
—És del tot indigerible.
—Vomitiu. Quin fàstic! I després s'espera que la plantilla treballi al cent per cent o li faci favors com obrir el dia de Nadal.
—La Tanit assenteix amb el cap—. Doncs, saps què faré a partir d'ara?
—Què?
—M'ho prendré tot d'una altra manera. Canviaré la meva filosofia de vida a la feina i assumiré el lema «sense pressa, però sense pauses» i descansaré quan estigui cansada, beuré quan tingui set i si m'equivoco ja no em posaré més pedres al fetge.
—Està bé, però ara no hi donis més voltes. Has de descansar.

Malgrat que el suggeriment de deixar-ho estar és la millor opció, la Silvana no ho ha aconseguit i mata el temps fent juguesques amb si mateixa sobre quan trigarà a trucar «la sense sang». Ja han passat quaranta-vuit hores des de l'operació i encara no ho ha fet. De les que són com ella, al País Valencià en diuen «sompes» o «xompes». Així que ja veurem quin rècord de tardança i manca d'interès assoleix la nostra sompa