Fosa des de negre. Embús a la ronda. So d'un noticiari radiofònic.
LOCUTOR RÀDIO (O.S.)
—...i la vaga de transportistes està fent que el trànsit sigui més caòtic del que és habitual. Pel que fa al cap de setmana, hi ha hagut dos accidents mortals a les carreteres catalanes. De moment, sabem que les víctimes són quatre, totes elles joves, i que les causes més probables són l'alcohol i la somnolència.
Per tall, passem a plans cada vegada més tancats, que apunten un cotxe fins que veiem per la finestra una DONA, de 45 anys, que fuma.
TALL A:
2. INT. COTXE, RONDA LITORAL – MATÍ
Sona el telèfon mòbil de la dona. Despenja el sense mans i apaga la ràdio.
DONA (modulant la veu com ho fan algunes riques xerils)
—Dime? Por supuesto querida, claro que voy para allà. En veinte minutos me teneis ahí. (Fa una pausa.) No, la vista es a las diez y cuarto. Ya hay sentencia. (Pausa.) Muy bien. Ciao, cariño.
TALL A:
3. INT. REBOTIGA, FARMÀCIA – MATÍ
En CINTO, de 62 anys, entrat en carns, escriu a l'ordinador. Està sol (ha donat festa al treballador dels matins l'ERNEST que no està massa fi).
LOCUTOR RÀDIO (O.S.)
—...i fins aquí, les notícies de les deu. (Ràfega i música.) En Cinto sent el dring de la porta. Abaixa la música i surt.
TALL A:
4. INT. MOSTRADOR, FARMÀCIA – MAT
Hi ha la dona esperant al mostrador. En Cinto apareix.
CINTO
—Bon dia tingui!
DONA (remarcant la seva dicció castellana, un pèl ofesa)
—Buenos días. Deme unos supositorios Vilardell, un Fave de fuca y un Aneurol.
CINTO
—Ara mateix.
L'home entra a la rebotiga. La dona mira el rellotge. Un pla detall mostra l'hora: les 10:10. Repica les ungles contra el mostrador. En Cinto reapareix amb les capses a les mans.
CINTO
—Porta la recepta de l'Aneurol?
DONA
—No. La he olvidado.
CINTO
—Doncs, sense recepta no li puc dispensar, em sap greu.
DONA
—Quizás usted no, pero otros sí.
CINTO
—Com diu?
DONA
—Que en otra farmacia, donde me conocen, no me la piden nunca.
CINTO
—Ja, però jo no la conec. No sé quin tractament segueix ni durant quant temps.
DONA
—Si no me lo da es porque no le da la gana.
CINTO
—Si no li dispenso es perquè hi ha unes normes.
DONA
—¡Normas! Si usted quisiera podría saltárselas. ¿Quién más lo sabría?
CINTO
—Miri, la llei ho deixa ben clar pel que fa als psicòtrops. Déu me'n guard que es posés rera un volant i li passés res pels seus efectes! Sap la de gent que condueix sota els efectes d'aquestes drogues? La conselleria d'exterior promou els controls d'alcoholèmia però en canvi passen per alt els efectes dels fàrmacs com la somnolència o les alteracions nervioses. És una cosa que, com a farmacèutic, mai he entès.
DONA
—¡Da igual! No me salga con éstas ahora. ¡Cóbreme que tengo prisa!
La dona llença un bitllet de 200 euros sobre el mostrador amb posat arrogant. En Cinto li torna el canvi.
DONA (rebutjant els cèntims)
—No me de estas pesetitas miserables, ¡por Dios! No sirven más que para entretenerle a uno cuando las busca y tiene prisa. La dona abandona l'establiment sense acomiadar-se.
Traveling lateral fins que la càmera queda rera les prestatgeries.
L'ESCENA ES FON A NEGRE
5. INT. JUTJATS – MATÍ
Pla general d'una sala dels jutjats que mostra l'acusació particular (d'esquena), el jutge a la dreta i la defensa al davant. Als bancs de l'esquerra només hi ha una desena de persones ben repartides. Dues d'elles, una NOIA JOVE, 20, i un NOI de l'edat de l'ACUSAT, 23, parlen fluixet.
NOIA JOVE
—Li vaig dir que no conduís, li ho vaig dir! El noi l'abraça.
NOIA
—Si no hagués begut res d'això hauria passat. Ell no volia matar aquelles persones. Ell no volia. I que faré jo, ara?
De sobte, creix el murmuri a la sala. Tothom s'aixeca i els presents comencen a abandonar la sala mentre s'emporten l'acusat. Els dos advocats de l'acusació particular, un HOME i dues dones, parlen mentre van cap a fora. Només els veiem d'esquena.
HOME
—Bueno, otro caso visto por sentencia. Demasiado fácil, a mi parecer.
La càmera se situa rere la DONA, que s'atura a llindar de la porta, i enfoca l'home.
DONA
—¡Que me vas a decir! Un chico que tras cuatro o cinco copas, se duerme al volante y mata a una pareja, ahora pretende salir sin cargos. Eso me suena a cuento chino.
La cámera mostra la dona que el públic ha reconegut per la veu. I dirigint-se als periodistes afegeix:
—Que les quede bien claro a todos: la ley esta echa para cumplirla y quien se la salta ya sabe que le atañe.
Els periodistes alcen el to de veu per fer les seves preguntes mentre la càmera s'allunya en tràveling vertical.
FOSA A NEGRE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada