e m p r e m t e s

02 de març 2008

El plagi de l'Avui

No me'n sé avenir i alhora estic que no cabo en mi mateix: l'Avui m'ha publicat una notícia! Resulta que he decidit mirar-me els diaris digitals abans d'anar a dormir i això que llegeixo un titular de l'Avui i em dic "ves per on que és quasi clavat al teu".

Aleshores, començo a llegir l'entradeta i, calla, no és igual a la meva? Així que vaig i comparo les dues notícies i, sí, són exactament iguals. Llavors, em dic, clar, aquests de l'Avui s'han degut pensar que un copia els teletips d'agència tal com arriben i no, un se'ls llegeix i mira d'explicar-ho d'una manera clara, entenedora, sense voler atapeïr amb palla ni paraules sobreres la informació que vol donar; i com que les notícies no van signades, doncs, suposo que tant els és fer un "copiar i enganxar".

Han signat la informació com "agències", però l'evidència em diu que d'agències res, que d'un "menda" sense nom, sí. De totes maneres, per soprenent i còmic que sembli, és alhora lamentable. Sobretot, quan l'Avui és el diari que has vist a casa de ben petit.

8 comentaris:

  1. osti! Ara no sé si felicitar-te o dir-te que ho sento. En tot cas, deus haver fet feina ben feta :-). Me'n vaig a llegir-ho.

    ResponElimina
  2. Home, tampoc és per tant. He fet feines millors, més personals, més de carrer, que són les que m'agraden. Però, com dius tu, suposo que almenys estaria ben escrit, perquè llegir-s'ho, s'ho haurien llegit, no?

    ResponElimina
  3. El que no entenc és que, en l'era d'internet on tothom ho pot comparar i buscar de tot, els diaris digitals (i no digitals) copiïn paraula per paraula les informacions que els hi arriben de les agències.
    M'ha passat moltes vegades, de trobar-me articles calcats en diferents diaris... i em pregunto si és veritat que busquen una informació personalitzada i amb un caràcter definit per la seva editorial!
    De totes maneres, felicitats per la feina, que si surt és que ho has fet bé ;)

    ResponElimina
  4. Costa de creure però pel que dius això deu passar més sovint del que jo em pensava. Francament, jo m'emprenyaria molt i com a primera mesura em dirigiria al senyor Bosch, director de l’Avui (amb copia als propietaris, senyors Godó i Lara) en els següents termes:
    1/ demanant-li que m'envies una disculpa per escrit que inclogués la promesa de que el fet no es tornaria a repetir,
    2/ enviant-li la factura de la informació degudament arrodonida a l'alça, sense manies, pels “danys morals” causats,
    3/ exigint-li una rectificació al mateix lloc del diari on s'ha publicat la informació, i que inclogués una explicació als lectors de la veritat que hi havia al darrera de la noticia.
    En fi, tu que ets del ofici segur que en saps molt més que jo i ja hauràs fet el que has cregut més convenient en defensa de la teva posició.

    ResponElimina
  5. Aleix

    Ja ho fan els de l'Avui això (i els d'altres diaris també). A la secció de blocs del suplement Cultura publiquen articles dels nostres blocs sense ni tan sols posar el nom de l'autor. Jo ara fa uns dies he decidit subscriure una llicència Creative Commons. T'ho recomano

    ResponElimina
  6. Eduard, el teu cas no és el mateix, és encara més flagrant. Perquè, segons entenc, copien o aprofiten fragments textuals d'un article signat el qual no s'arriba a citar.

    En el meu cas, no puc subscriure una llicència CC perquè ni signo ni treballo per un mitjà propi.

    ResponElimina
  7. Tens raó, en aquest món d'internet, on corre tan ràpid la informació, es tendeix a oblidar-ne l'autoria, i això no està bé.

    ResponElimina
  8. Així és Jesús. Per això estan els llibres perquè, tot i que hi ha hagut intents, és més difícil plagiar-los i tenen aquell deix personal que no tenen les notícies d'avui. Ho volem tot tan assèptic, tan impolut de subjectivitat, que al final les cròniques i els reportatges es converteixen en frases insulses, buides d'adjectius, amb la simplicitat estructural de subjecte més predicat.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails