La bipolarització en la política estatal és la gran victoriosa de la nit electoral del 9 de març. Zapatero ha estat reelegit amb 169 escons, cinc més en comparació als comicis anteriors. El mateix nombre de diputats ha guanyat el principal partit de l'oposició. Ras i clar: els populars, amb 153 escons, també han guanyat, ja que a més han escurçat distàncies amb els socialistes. Això deixa només 28 escons dels 350 del Congrés dels Diputats a la resta de partits: un trist 8%!
Això denota que la política espanyola s'acosta al model americà on impera el bipartidisme a les urnes i també als debats televisats, en detriment dels grups minoritaris i de les minories ciutadanes que els donen suport. Alhora, aquests partits solen tenir unes arques més modestes, de manera que no poden finançar-se grans campanyes de màrqueting a base de fragàncies exclusives ni cerimònies xamàniques al ritme d'un tabal.
Els partits petits hi surten perdent. Uns més que d'altres. ERC perd un 62,5% de pes polític a la Cambra Baixa, en passar de 8 a 3 diputats, a més de grup parlamentari propi (no arriba als 5); mentre que Izquierda Unida (o ICV, que ve a ser el mateix) decreix un 60%, ja que passa de 5 a 3 diputats. Per la seva banda, CiU guanya un diputat i se situa, amb 11, com una força catalanista de contrapes, a no ser que PSC faci un cop de cap i decideixi escindir els seus 25 escons del PSOE i constituir un grup parlamentari propi, el socialisme català de veritat.
Tot i l'1,78% de vots nuls i en blanc, la democràcia ha triomfat per damunt de qualsevol eslògan o bandera. Almenys, així ho avala l'elevada participació, d'un 75,3%, que es manté respecte els polèmics comicis de fa quatre anys, quan fou d'un 75,6%. Aquesta és la millor victòria; la bipolarització, una derrota.
El meu anàlisis particular: alguns han guanyat (el PSOE segur, els demés no està tan clar), alguns han perdut (ERC i els comunistes segur, els demés no està tan clar), i el que és segur es que Catalunya, com a societat, si després de tot el que ha passat durant aquests quatre anys encara s'ha bolcat amb el PSOE, ha perdut per golejada absoluta.
ResponEliminaJo diria que Catalunya viu més que hipnotitzada. No pensava que els funcionés tant bé el missatge del vot de la por ("Si tu no vas ellos vuelven") o de "vot útil", com s'han encarregat de repetir fins a la sacietat ZP i Chacón. Potser això ens demostra que al capdavall som rucs i manipulables, i que només cal sentir-nos repetir una frase per assumir-la com a pròpia, integrar-la al nostre subconscient, com l'alumne que repeteix les taules de multiplicar o aquell poema, pels quals no manifesta cap mena d'interès.
ResponEliminaNingú és un ruc. La manera de fer oposició del PP ha obligat a molts a canviar les seves prioritats,de moment. Els partits minoritaris són molt importnts en la política nacional com ja hem vists en altres legislatures.
ResponEliminaMés que la victòria de la democràcia, la polarització tan extremada em sembla un panorama de ciència ficció, a l'estil de món feliç de Huxley: vota útil, vota a XX. Votar és llençar el vot al fem! I clar, quan fas una cosa cada quatre anys, l'últim que vols és llençar-la al fem. O si més no aquesta és la impressió que té una persona quan s'ho planteja... El següent pas cap aquest futur negre serà l'increment de l'abstenció...
ResponEliminaUi, tant negre ho veieu? Desencís potser és la paraula que millor defineix l'electorat. Caminoincierto defensa el vot útil, tot i que a mi m'agrada més seguir votant a mitges amb el cap i el cor allò que penso-sento que toca.
ResponEliminaMarta, ja ho dic que la polarització de partits és el gran mal i que desgraciadament l'Acadèmia de la Televisió i les cadenes que han donat suport al debat bipartit en són, en part, responsables. Però que amb la mala política que fan uns i altres, la gent encara vagi a votar amb més d'un 70% em sorprèn gratament. Deu ser que l'optimisme, al costat de l'esperança, és l'últim que es perd. Més val així.
jo no entenc perquè dius "Tot i l'1,78% de vots nuls i en blanc, la democràcia ha triomfat". a mi em sembla entendre que la democràcia perfecte seria amb un 100% de participació cada 4 anys i au!, tots contents i cap a casa. o com passava i encara passa en alguns llocs, allò de les participacions del 110%...
ResponEliminaper cert, diuen que el diputat de més de CiU balla (a favor del PP) i que caldrà esperar el recompte final.
ResponEliminaDesconeixia aquesta ballaruca final i no fa cap gràcia. De totes maneres, que un 70% d'electors s'hagi animat a aixecar el cul de la cadira per ficar la papereta a l'urna, després d'anys de política teatral, crispada, simiesca, de parvulari, buida de contingut i sonsa, em sembla més que lloable. Sobretot si ho comparem amb la participació d'unes autonòmiques, municipals o amb el mateix referèndum estatutari. Res no és perfecte ni ho serà mai, així que més val mirar-s'ho amb bons ulls. Per cert, que hi ha una dita que ve a dir que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics o una cosa així. Per tant, és millorable. Qui s'encarrega de fer el canvi?
ResponEliminaEscons insubmisos proposa, al meu modest entendre, algunes millores substancials del menys dolent dels sistemes.
ResponEliminaA mi el que em sorprèn és que la gent aixequi el cul perquè ve el llop. Vull dir que els resultats a Catalunya a mi no em semblen lloables, sinó bastant deplorables, tenint en compte esvorancs, apagades, trens (que no arriben), aus, etc.
Sí. Sorprèn. És una llàstima que el PSC hagi jugat amb el vot de la por, perquè ha mermat la diversitat política. Però al capdavall, qui vota és la gent. Ah, finalment, l'escó de CiU ha ballat cap al PPC.
ResponEliminaIgual simplement és que la gent ha votat el què ha volgut, ens agradi o no.
ResponEliminaEsvorancs, apagades i ave... això és culpa del PSC? Potser la gent ha considerat que no...
Que potser l'elector (i d'aquí li ve el nom) no elegeix, vota, tria sempre el que vol?
ResponEliminaSegur, segur que la gent ha votat el que ha volgut, si aquí ningú ha dit el contrari. El problema és voler que guanyi algú perquè ha dit que si no el votaven a ell, el llop vindria (i, és clar, se'ns cruspiria vius). El problema que té ara el país del costat que malauradament afecta tant directament el nostre és que el senyor de la cella "no s'ha compromès a res perquè ha guanyat les eleccions prometent que pararia el PP. Molt bé. Han guanyat i l'han parat." I ara què? La gent ha votat el que ha volgut, molt bé, i?
ResponEliminaMiquel quan dius "A mi el que em sorprèn és que la gent aixequi el cul perquè ve el llop." potser estas presuposant els motius pels quals la gent vota, i això crec que és difícil de saber...
ResponEliminaEl PSC i el PSOE han presentat un programa igual que la resta de partits i, per tant, sí que han compromés coses. Potser no han compromés el que nosaltres volem?
El que jo dic és que potser la gent ha votat el PSC perquè els hi ha convençut el seu programa, simplement.
Sí, anònim, en efecte, pressuposo els motius pels quals una part important de l'electorat ha votat el que ha votat. Ho pressuposo perquè un sondeig entre gent coneguda (en un tant per cent força elevat) em confirma la meva hipòtesi. D'altra banda el PSC deu tenir un programa, és clar, però m'agradaria saber quants dels que han votat aquest partit no ja se l'han llegit sinó se l'han mirat. Quants? Mira, ara pressuposaré que no deu arribar -i seré generós, molt generós- al 10%.
ResponEliminaÉs possible que m'equivoqui però malauradament, per raons que no vénen al cas, he seguit més o menys la campanya electoral i no els de la cella no s'han compromès a massa més que si sortien ells no sortien els altres. És allò que deien "escolta la cope" i tonteries similars. Han construït la seva propaganda en contra dels altres i això, a mi, em sembla molt poc seriós.
És poc seriós i poc professional. A la sortida dels col·legis haurien de fer una altra enquesta: vostè s'ha llegit el programa dels diferents partits o només vota pel que veu a la tele o per qui fa la cara més guapa?
ResponElimina