Pàgines
e m p r e m t e s
- contades (49)
- humanes (68)
- mediàtiques (36)
- reflexives (97)
- viatgeres (26)
02 d’agost 2009
'Alícia al País de les meravelles'
| Empremtes
literàries
Acabo de llegir Alícia al País de les meravelles, motivat per allò de què és un clàssic que cal llegir abans de morir, i m'ha deixat una mica fred. Entenc que Carroll causés sensació quan el va escriure; aleshores, la societat anava tan enclenxinada i planxada, que no hi havia lloc per a les arrugues. El seu món subterrani donava la volta a la realitat i transformava els impossibles en possibles. Una autèntica bogeria que devia trasbalsar la ment anquilosada de més d'un crític literari. Ara, ha perdut vigència. El joc narratiu de "la vida és somni" m'emprenya i l'argument no va més enllà d'una beneiteria darrere l'altra. L'únic que salvo són els jocs literaris, que he pogut pescar gràcies a les notes del traductor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Abans que res, Aleix, he de confessar que no he llegit Alícia, però estàs segur que avui en dia no necessitem també una mica de bogeria i fantasia entre tanta formalitat i excés de serietat? Només és una qüestió que deixo a l'aire, potser més que pel llibre, per la sensació que hom té sobre el món en el que viu.Simplement, aquesta reflexió.
ResponEliminaPetonets
PD: Per cert,això significa que no aniràs a veure l'Alícia de Burton?
Sílvia, és clar que aniré a veure l'Alícia de Burton, per veure que hi aporta, com la interpreten els actors, etc. Segur que hi haurà màgia!
ResponEliminaPotser no m'he explicat bé en l'escrit. No dic que no hi hagi d'haver fantasia i bogeria, hi ha personatges bojos i móns bojos, però sí que demano als contes que tinguin una estructura d'inici i final, una evolució...
Amb l'Alícia de Carroll m'he sentit una mica enganyat com a lector: ara la nena s'adorm i somia un món estrany pel qual passeja i descriu, fins que es desperta, i ja està, això és tot.
Seguint aquesta manera de fer, podríem crear un personatge que de sobte comencés a volar, volar, volar i arribés al món dels ànecs cap-de-rellotge que mengen temps, però llavors es desperta, au, va!