És un acte de precampanya? Un robatori encobert d'1,7 milions d'euros? Una burla al ciutadà? Totes tres! L'Ajuntament de Barcelona s'ha lluït de ple amb el darrer espot. A la televisió i al carrer, hem d'aguantar com un seguit de cares benevolents i suposadament felices (perquè és una felicitat comprada a cop de talonari) espeten als quatre vents i amb orgull un "Visca Barcelona!" de doble cara.
La primera cara ens diu que tots els qui llencen la proclama han aconseguit viure a Barcelona. Tota una proesa, tal com està el sector immobiliari i el panorama econòmic. Diuen que viuen a Barcelona, però no ens diuen com, si ho fan sota un pont, a casa els sogres, amb els pares, amb vuit companys de pis o en un llit calent (pagant per hores la flaçada i el coixí).
L'altra és la cara de l'orgull. Aquí és on veig més que la felicitat és fictícia i el sobresou, real. Enarboren la Barcelona de marca, "la millor botiga del món", la Barcelona "cool" i "fashion" alhora, la Barcelona de façana "posa't neta", rere la qual hi ha els treballadors que amb resignació llencem una altra proclama: (sobre)visc a Barcelona! Doncs, això, una façana. Ara, digues, on queda l'ànima?
I a més a més, divendres, al final del plenari, Hereu es va posar fet una fera perquè l'oposició va gosar objectar, al meu parer amb tota la raó, l’exagerat pressupost de propaganda de la ciutat. Durant la seva homilia-resposta, Hereu no va oblidar tampoc les desqualificacions personals a l’oposició per queixar-se de que la ciutat llenci els diners d’aquesta manera. Hereu pretén que l’oposició i el ciutadà corrent siguin fent de cornuts i pagar el beure, incloent-hi el seu beure particular. Estem parlant d’un pressupost de propaganda que inclou el "blog personal" de l'alcalde, amb un cost de manteniment de 262.000 euros l’any passat i més de 150.000 euros amb el que portem del 2008. I es veu que encara és barat doncs algunes seccions del blog fa un parell d’anys que no s’actualitzen. I ja la burleta final va ser que en comptes de respondre ell sobre el seu “blog personal”, Hereu va deixar que ho fes un tinent d'alcalde que no només va confirmar les xifres sinó que va dir a l'oposició que seguiran per aquest camí de disbauxa de despeses. Sostenella i no enmendalla. I mentrestant, per despistar, van posant querelles als mitjans que s’han atrevit a qüestionar la novel·leta que l’Ajuntament ens ha anat explicat sobre el cas Vilaró, o potser ja en podem dir “cas Escarp”, que pel que llegeixo aquests darrers dies no ha fet més que començar.
ResponEliminaEncara estic copsada pel que deien l'altre dia els diaris: Barcelona està entre les 10 ciutats més cares del món... Com és possible? A vegades, em dona una mica de vergonya formar part d'aquest joc absurd de la Barcelona "cool" i "fashion", però com podem escapar d'això?
ResponEliminaPer cert, Aleix, trobava a faltar els teus escrits al blog!!
Gràcies pels vostres comentaris, Miquel i Sílvia. Sí, noia, feia dies que no hi deixava res, no en tenia gaires ganes, entre la calor i aquesta ciutat que et fum un xut al cul... Ja m'entens ;-) Però crec que sí que podem escapar-ne, revelant-nos, cridant que no volem una ciutat de marca, una ciutat aparador, una ciutat per als risc de fora. Volem la ciutat de les persones, i no només com a eslògan, sinó de veritat.
ResponElimina