La veïna de dalt que tot just s'acaba d'instal·lar al bloc amb les seves cotorres (malgrat que la propietària de la finca ens prohibeix explícitament tenir-hi animals) ha tornat a fer de les seves: ha estès la seva bugada ben xopa i em mulla la meva, coi!
Com vols que posi un plàstic perquè no me la mulli?! Però on s'és vist! Hi ha una cosa que es diu seny i sentit comú, i que en disposem (veig que no tothom) per a fer-los servir. On és el respecte vers l'altre? On són les normes de conducta i el civisme?
Que n'he fet un gra massa en penjar el cartell al replà? Au, va! Sí és d'allò més curós; hi diu: sisplau, vigileu de no estendre la roba mullada. Creus que es donarà per al·ludida? Ho entendrà? Entendrà el català? Mai no li he vist la cara ni sé d'on és.
Què coi! Que es fumi una centrifugadora a casa o que estengui la roba dins de casa amb una sisi. Insisteixes amb això del plàstic? No, no em facis fer això, per les aixecades torres de la Sagrada Família! Mira que n'arriba a ser de "cutre" Espanya. Recoi, sempre en formarem part? No ens en podrem treure la crosta mai de sobre? Aquesta Espanya "garrula" i cridanera; l'Espanya dels bars Manolo de fumadors; l'Espanya que s'ha carregat la costa amb hotels i apartaments amuntegats...
Marxar de Barcelona?! Sí, clar, la solució sempre és fugir... Doncs no, encarem els problemes. Si la ciutat va coixa de civisme deixem-nos estar de pedaços moralistes i fem complir les ordenances i lleis, i si no en tenim prou amb el que hi ha fem-ne de noves, i confegim un cos policial que no s'escagarrini i les faci complir.
Perquè clar està que per molt que anhelem ser com els països del nord d'Europa, polits, calmosos i respectuosos, deu ser que no ho duem als gens perquè no n'aprenem ni a la de tres. Així que digues-me, quina és la solució, vaig a parlar amb la veïna?
Els veïns de dalt més val "tenir-los contents", perquè si no et rega amb la seva roba sempre pot posar-se sabatetes a la matinada i ballar unes sevillanes...
ResponEliminaJo el que faria és pujar a "presentar-me" molt amablement, i amb molta diplomàcia comentar que "per cert, la teva roba mulla una mica la meva", i "a veure què podem fer"; potser podeu trobar la manera d'alternar la penjada, o potser et diu que té pensat comprar-se una rentadora nova la setmana que ve...
Sobretot(ja que dius que és veïna): somriu molt, pica-li l'ullet un parell de vegades, i si ho veus convenient, convida-la a sopar un dia. Així, si l'alternança de robes falla, sempre pots passar al pla B: portar-li la teva roba i que la renti ella tota.
Hahaha! Molt bo, aquest final, m'agrada. Crec que els plans B no fallen mai. Gràcies Rosalita!
ResponElimina