La primera empremta

Si això fos una novel·la aquestes línies encetarien el prefaci (altrament dit pròleg o introducció), però tractant-se d'un bloc ho deixem amb "primer post" o comentari inicial. El títol del bloc no és gratuït, fa referència al rastre que qualsevol fet o persona deixa al món i a la nostra vida. D'aquí que calgui classificar les empremtes, perquè són molts els temes a tocar.

Per bé que EMPREMTES neix el maig de 2007, aquest missatge data del 2005 perquè he recuperat alguns escrits anteriors lligats a l'actualitat del moment. És un bloc fill d'altres blocs (El pa, Fragments) que han mort per limitacions tècniques del servidor i d'un servidor. Sorgeix de la reflexió i l'observació de l'entorn... perquè tot deixa petja. Comencem?

I AQUEST ERA EL PRÒLEG DE "EL PA DE CADA DIA"

Totes les històries tenen una raó de ser, un moment i un lloc d’arrencada. La que aquí es relata neix, creix i es perpetua dia a dia en una cafeteria-restaurant que té per cartell «La Tertúlia». El motiu li deixem a l’atzar i el moment no podríem precisar-lo, si bé la majoria d’actors i actrius entren en escena de la mà del segle XXI.

Cada dia, són moltes les persones que coincideixen a «La Tertúlia», però la gran majoria no s’ha arribat a conèixer. Alguns ni tan sols han intercanviat el bon dia de cortesia, per timidesa, pressa o pura antipatia. Només uns pocs, a còpia de temps i cafès de barra, han anat més enllà de la mirada fugissera. El dia a dia s'encarrega de fer la resta. Una coincidència rera una altra, un somriure, una salutació en arribar o marxar, una mirada furtiva cap a l’escot de l’Aina, el ball de cap d’any, festes de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan, una petició horària (Perdona, tens hora?), un dels primers telèfons portàtils que sona, el mateix telèfon que torna a sonar (tothom mira el Neal), un llibre oblidat a la barra (l’adreça del Pol estava anotada a la guarda, amb una cal·ligrafia excel·lent)...

Saber quin és el punt de partida exacte de la coneixença entre dues o més persones, no és fàcil. Generalment, les avinences i desavinences es gesten al llarg de períodes temporals, més curts o més llargs, i en comptades ocasions podem referir-los a una data concreta i a un moment del dia. En canvi, si que sovint podem relacionar aquest començament amb un lloc precís. El nostre punt geogràfic és la cafeteria del Marçal i la Cati; el dia, un de qualsevol.