tag:blogger.com,1999:blog-24600038972099391632011-12-19T22:35:55.048+01:00Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.comBlogger2991100tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-18427972921361101112010-11-01T01:22:00.005+01:002011-03-05T17:13:36.543+01:00

Si existís com a beguda o tapa, no dutaria a demanar-ne una ració amb el vermut dels festius: –Cambrer, una de positivisme, sisplau! Estic segur que tindria un gust intens en entrar a la boca i una permanència plaent, com aquells bons vins que es resisteixen a desaparèixer fins i tot davant dels àpats més forts. El positivisme, però, no és tan fàcil d'assolir. És més que una actitud puntual,

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-18144645049335448072010-10-30T01:34:00.002+02:002010-10-30T01:34:40.500+02:00

No hi ha res que m'incomodi més, que em generi més incertesa i respecte que el full en blanc (o pantalla en blanc) que ha de ser escrit –perquè un full en blanc per si sol no té res d'especial, però quan saps que has d'abocar-hi creativitat i enginy, la cosa canvia. Temo el full en blanc i m'inquieta cada cop que he d'escriure un relat o, fins i tot, un reportatge, perquè en tots dos casos miro

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-23083984119951456562010-10-12T01:35:00.000+02:002010-10-30T01:35:58.292+02:00

No sabria com definir l'olor de la cuina de la casa que els avis tenien a Llinars. A vegades, l'he notada a casa meva i em porta records, molt bons records, de primaveres, estius, tardors i algun hivern. Suposo que és una olor complexa, la suma de diversos moments del dia i diferents productes alimentaris, però per damunt de tot era una olor fresca com l'aigua del Montseny que rajava de l'aixeta

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-240013594456347032010-10-10T23:16:00.002+02:002010-10-10T23:17:44.635+02:00

La revolució tecnològica ha comportat tota mena de canvis en la forma com gestionem la informació, en com ens comuniquem, en les relacions humanes... i convida a definir nous conceptes, com el "silenci digital", que no té res a veure amb una pausa dramàtica radiofònica o un moment sense dir-se res dues persones que es troben cara a cara. Per la via telemàtica, el silenci consisteix a no

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-1062165540858204402010-09-30T13:43:00.001+02:002010-09-30T13:44:48.473+02:00

La reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero ha portat l’Estat espanyol a la setena vaga general. Una vaga anunciada de llarg, amb la previsió suficient dels tres mesos d’estiu, envoltada d’incertesa i polèmica perquè, siguem clars, a les enquestes prèvies i, aquest dimecres, al carrer, l’opinió està dividida. Una divergència no només sobre la decisió política sinó també sobre el paper dels

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-34309933106533832562010-09-02T14:09:00.003+02:002010-09-02T14:10:59.215+02:00

Via Twitter he vist un enllaç. Sense entendre de què es tractava l'he clicat. Si cliques, tu també sabràs en què consisteixen les vides cícliques. M'ha agradat el muntatge, o sigui que aquí ho deixo.

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-75720789419633035112010-08-31T21:02:00.000+02:002010-08-31T21:02:22.345+02:00

Cada 31 d'agost, des de fa cinc anys, l'anomenada "blogosfera" o xarxa 2.0 celebra el Dia del blog. Participar-hi és tan fàcil com recomanar cinc blogs d'índole i procedència diversa que ens hagin cridat l'atenció. Per primer cop, participo. Aquí van les cinc recomanacions, els cinc enllaços, les cinc ressenyes... Lapsus de memòria és un dels primers fotoblogs que vaig descobrir, tot i que amb

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-74973539904467584192010-08-26T17:43:00.000+02:002010-08-26T17:43:31.027+02:00

Una portera que llueix amb orgull l'estereotip de la seva professió i les etiquetes de vulgar, curta i poca cosa, per amagar una riquesa intel·lectual i espirtiual que molts voldrien, i una adolescent superdotada que reflexiona sobre la societat i els seus actors, sobretot la classe altra francesa, són les dues protagonistes de "L'elegància de l'eriçó", de Muriel Barbery. Amb la combinació

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-79098678463370272562010-08-25T23:27:00.000+02:002010-08-26T00:28:29.612+02:00

Fa poc més d'un any –el mateix any en què el propietari d'un bar era encarcerat per excedir els decibels permesos reiterades vegades– el grup U2 va motivar queixes per soroll per part dels veïnat de Les Corts. L'Administració va verificar-ne els fets i ara la justícia els ha donat la raó: els productors del concert han pagat una multa de 18.000 euros, una xifra que per la banda liderada per

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-61216479272912494912010-08-24T21:21:00.001+02:002010-08-26T01:04:51.449+02:00

La Valenciana, fundada el 1910, és un local que frega el mite en ple centre de Barcelona per haver-se especialitzat en l'orxata, refresc estiuenc genuïnament valencià derivat de la xufla, energètic i saludable. L'establiment és al carrer d'Aribau, 16 bis, a tocar de la Universitat de Barcelona i dels cinemes Aribau, i és per tant un punt de trobada de cinèfils i estudiants. Taules i cadires de

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-61378253019852189402010-08-22T19:05:00.000+02:002010-08-22T19:05:40.938+02:00

La setmana del 16 d'agost, l'Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana t'informen mitjançant un fulletó triangular enganxat al parabrises del vehicle, que si no retires el cotxe de la via pública abans d'una setmana se te l'endurà la grua i, a tu, et tocarà pagar la multa per cometre una infracció. Falta de sentit comú? Pot ser. Analitzem-ho! Al capdamunt, el missatge és clar: "No deixi el

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-62636207772382836202010-08-17T05:44:00.002+02:002010-08-19T20:00:14.667+02:00

Qui trepitja Buenos Aires per primer cop, no hauria d'abandonar-la sense haver viscut l'aire nocturn de les milongues i el tango més popular. No es troba a simple vista ni anunciat en prospectes turístics, sinó en locals mig amagats, rere portes velles i cartells més o menys artesanals, com el Buenos Aires Club, del carrer del Perú, 571. Un nano que deu rondar la quinzena aparca una bicicleta

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-6443950859910019272010-08-15T23:08:00.003+02:002010-08-19T20:53:11.871+02:00

Iguazú i les seves cascades havien de ser al final del trajecte, la cirereta del pastís, la traca final. Com passa amb altres paratges vistos a l'Argentina, no hi ha paraules suficients per descriure tal bellesa, que cronifica definitivament la meva stendhalitis. M'havien dit -i la guia ho manté- que calia deixar l'anomenada Gorja del diable per al darrer dia. Discrepo rotundament i et diré per

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-65240399205911743992010-08-14T10:18:00.001+02:002010-08-14T10:18:00.076+02:00

Avui he obert la carta i m'he trobat amb una salsa nova: la baixamel. Em pregunto si serà una variant de la cremosa beixamel que acompanya els canelons de la iaia o bé una salsa amb la mel com a base que s'obté de les regions baixes d'aquesta terra... [Aquesta entrada s'ha programat per a la publicació automàtica]

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-42809970649147808012010-08-14T00:02:00.003+02:002010-08-25T11:14:18.396+02:00

Enmig de tant fred, neu, glaç i vent afilat, el pas de dos dies pel tròpic serà només un tast, la cirereta del pastís, un canvi brusc i alhora una forma d'aclimatar-nos a la temperatura barcelonina. A punt de canviar l'hivern per l'estiu, sense el lapse intermig de la primavera, deixem un cop més Buenos Aires. Queda enrere un seguit de paisatges inoblidables, persones estimables i d'altres més o

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-36858179660563336102010-08-13T12:58:00.002+02:002010-08-13T21:39:23.376+02:00

Servir cerveses i combinats diversos fins a l´edat de jubilar-se no és la vocació de ningú. Tampoc l'era per a la Giselle, tot i haver entrat al Cosmonauta per la porta petita, com totes, primer rentant gots, més endevant fent taules. La noia prometia, tenia un talent nat, i les companyes d´escena no es guardaven les crítiques ferotges i els comentaris més acarnissats entre bambolines. Fins i tot

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-33087008482419683452010-08-12T10:01:00.001+02:002010-08-12T10:01:00.190+02:00

La gran majoria coneix de cara un dels màxims exponents gaudinians, però no tothom ha vist l'esquena de la Casa Batlló. Pots fer-ho i de franc, si entres a Servei Estació (carrer d'Aragó, 270), surts a la terrassa del primer pis i baixes les escales fins a la zona ajardinada. Val la pena! Sota la terrassa de Servei Estació i contra la paret, Antoni Gaudí va erigir-hi una font amb els

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-83335185240606483182010-08-11T10:12:00.001+02:002010-08-11T10:12:00.061+02:00

És inevitable no contenir les rialles en la nostra ruta de rebaixes quan entrem en una de les botigues Zara que hi ha a Barcelona i ens topema amb aquests models, que més que vestits recorden com solien anar vestides les nostres àvies i besàvies o, encara diria més, les robes que àvies i besàvies compraven per fer cortines i tapissar sofàs. [Aquesta entrada s'ha programat per a la publicació

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-6818382801847825142010-08-10T02:08:00.003+02:002010-08-13T21:42:46.200+02:00

Diumenge al matí un argentí amb el nom de Serrat ens porta Patagònia avall fins a la frontera amb Xile. Parla del corralito, de com el seu pare en va fer negoci i dels diners que amaga a casa. Paisatge de llençol blanc, com a ´Fargo´. Al migdia la gendarmeria xilena ens revisa l´equipatge i l´home amb nom de Serrat es conxorxa amb el del bar fronterer per estafar-nos amb el canvi de moneda. Ell

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-43307545219195099382010-08-09T10:08:00.000+02:002010-08-13T21:34:25.517+02:00

Aquest joc concèntric de tubs de metall no és una nau espacial ni una botiga de ciència-ficció, tot i que en té l'aparença. És l'antiga seu de Gas Natural al Portal de l'Àngel, de Barcelona, ara convertida en botiga d'una marca de roba de preus ajustats i qualitat dubtosa que es propaga com el pitjor dels herpes. Hi acompanyo tres cosines, dues d'adolescents i una d'edat universitària, que han

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-56076706491661782212010-08-08T10:30:00.001+02:002010-08-08T10:30:00.491+02:00

Hi ha persones que tenen la dèria d'empetitir-ho tot. No sé si tu ets una d'elles, però l'ús innecessari de diminutius en una conversa sempre m'arrenca una ganyota, especialment quan es tracta de mostres d'afecte, com ara els petons. "Petonets". Ho sento dir tot sovint i em pregunto que hi ha darrere d'aquest minimalisme lingüístic. Potser és que qui llença els petons, té por que es

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-60556244223323617642010-08-07T00:32:00.001+02:002010-08-07T00:32:46.635+02:00

L'escriptor francès Stendhal va quedar commocionat en visitar la basílica de la Santa Croce el 1817: "el cor em bategava, la vida s'havia esgotat dins meu, tenia por de caure". Aquest fet va portar la disciplina mèdica a batejar una síndrome amb el seu nom, també coneguda com la síndrome de Florència, que es produeix davant d'una gran bellesa. No he arribat a les alucinacions, però sí que la

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-63050572980609966022010-08-05T16:29:00.002+02:002010-08-07T00:33:40.775+02:00

No hi he trobat l'abisme perquè la terra és rodona. Tampoc hi he trobat criatures fantàstiques. El que he trobat a la Terra del foc és un paisatge capriciós, corprenedor, a penes tocat per la mà de l'home, una gent afable i una carn de xai i unes cassoletes de marisc per a llepar-te els dits una, dues i tres vegades. Després de jugar amb les balenes i perdre un dia d'aeroport en aeroport, ens

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-9263264182400060782010-08-04T10:39:00.000+02:002010-08-07T00:34:57.661+02:00

"Això, ja no és el que era", comentem mentre sopem al Gino's (del grup Vips), ara, ja, una cadena com els restaurants Mussol i tants altres. En entrar en atén la que sembla la gerent o cap de cambrers o com es digui el càrrec que ocupa. "No fumadors, siplau". "¿Fumadores", pregunta més seca que La Baells al 2007. "No, a l'interior, no fumadors", repetim. Llavors, amb desgana evident ens

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-91753267480345856602010-08-03T01:06:00.000+02:002010-08-03T01:06:04.901+02:00

"Abríguense, que la sensación térmica es de menos diez grados bajo zero", alertava en Carlos, el conductor i guia, abans que sortís el sol. Amb ell i dos viatgers més, en Ricardo i la Patricia, hem enfilat la carretera número 3 cap a la Península Valdés i, com no podia ser d'una altra manera, ha estat el conductor argentí qui ha anat esmicolant el gel amb explicacions de la terra que els galesos

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-65140308012412211182010-08-02T00:27:00.001+02:002010-08-02T00:28:01.456+02:00

Un bars de poma, un bars de ricota (una mena de formatge fresc, més dens que el mató), dos vigilantes (croissants o medialunas de crema) i un cafè han servit per aixecar un dia que començava ben d'hora, a les 5.45 h. La Carina d'inesgotable simpatia i bon humor ens ha portat a l'aeroparque. Què faríem sense ella? Jo m'hi hauria perdut, i no per gran, sinó per caòtic. Era l'hora que era, però avui

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-91730609409322487292010-08-01T10:16:00.000+02:002010-08-07T00:35:30.081+02:00

Colar-se al metro de Barcelona hauria de considerar-se ja un esport nacional, si més no barceloní, perquè cada cop té més adeptes. La modalitat accepta variants, des de la cursa d'obstacles (els "coladors" àgils fan gala de la seva agilitat saltant la tanca amb més o menys gràcia, i els qui ja tenen una edat, o la indumentària no els ho permet, o no volen temptar la llei murphiana, passen per

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-47892118892909623802010-07-31T15:16:00.002+02:002010-07-31T15:16:18.560+02:00

Com que la pluja no va donar cap moment de treva fins al vespre, vam dedicar-nos a fer la ruta dels cafès i el Richmond ens va encantar. És com un gran saló de ball però ocupat per tauletes i butaques (no cadires). Flanquejats per desenes de miralls, la sensació d'amplitud encara és més gran. També al sostre hi ha espills quadrats que fan una mena de joc irregular i capriciós. La il·luminació

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-48927350748882305462010-07-30T15:18:00.002+02:002010-07-30T15:21:59.867+02:00

Tremendisme informatiu de bon matí a la televisió argentina: "Baleada una mujer; Asesino perfecto atrapado; Mató a sus ocho hijos; Violada niña de ocho años; Choque frontal de un taxi contra otro vehículo...". Notícies que, igual que a l'Equador i, deixem-nos de miraments, també a La Sexta i en alguna altra emissora espanyola, vesteixen amb música dramàtica com la de l'enfonsament del Titànic

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-59588823916733672152010-07-30T10:08:00.001+02:002010-08-02T00:38:37.558+02:00

Fa uns dies vaig visitar la botiga de roba esportiva Wala, al passeig de la Zona Franca, per comprar-hi roba de muntanya que ara mateix dec dur posada (dic "dec" perquè això es publicarà de forma automàtica) i no vegis el que costa trobar aquesta mena d'equipament a ple estiu, quan tu te'n vas a pla hivern! Però això és una altra història i la d'avui va de bosses i la presumpta discriminació

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-1287293947857927262010-07-30T04:01:00.001+02:002010-08-26T20:48:21.273+02:00

Són molts els que van esperonar la llegenda que aquest delta argentí era un jaciment de plata, d'aquí el nom del país, però el cert és que de plata poca. Ara bé, aquesta terra gaudeix d'una riquesa inquantificable, la gent, els paisatges i la carn -valga'm Déu, quina carn! Abans deixa'm que repassi alguns detalls del trajecte (ja saps tu com m'agraden els circumloquis, tot i que quan cal anar al

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-16507373752503291032010-07-29T10:00:00.002+02:002010-07-29T10:00:03.471+02:00

En contra del que sempre he sentit dir als experts en horticultura i jardineria, l'Ajuntament de Barcelona rega la gespa i les flors de la plaça de Catalunya a ple sol estival, al migdia. Clar que, ben mirat, també es recull la brossa quan la ciutadania és més sensible al soroll, a mitjanit, tot i que l'horari admet variacions segons els barris, i es pot practicar el nudisme a la ciutat però no

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-4290945474707514352010-07-28T11:58:00.000+02:002010-07-28T11:58:23.892+02:00

Boniquíssims! Marxo cap a la terra dels tangos i les milongues, a tastar la millor carn del món (diuen), a delectar-me amb el cruiximent del glaç allà on s'acaba el món, on el mar vessa cap a l'abisme i s'amaguen dracs i bèsties fantàstiques (això pels qui encara penseu que la Terra és plana). Cuideu-vos molt, aneu als boscos virginians a caçar cèrvols per menjar biològicament molt temps i a bon

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-27335150017793451052010-07-27T16:27:00.000+02:002010-07-27T16:27:11.736+02:00

Quan va néixer Farggi, la marca popular de la pastisseria La Farga, sabies que quan hi anaves pagaves la qualitat però t'hi posaves les botes de gust. Ara, Farggi és una cadena més, popular, igual de cara, amb productes prefabricats, com les gofres que reescalfen. A Bèlgica, te'ls preparen al moment! Per això, l'altre dia vaig optar per una crep i jo que li pregunto a la dona més gran, són

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-70445736170945737752010-07-21T23:53:00.002+02:002010-07-22T15:49:28.671+02:00

(Ring, ring...) –Digui'm? –Bon dia Sr. Marcdecava! Sóc Martín Gana, el veí del passatge Comptes de Malastruc, 13, 1r, 3a. –Ah, sí. Què hi ha? –El truco per dir-li que ahir vaig pujar al terrat de la finca i vaig trobar-hi tot de runa. A veure si pot enviar algú perquè s'ho miri. –Runa, diu? Però d'on? De què? –Crec que era d'un pilar o d'una sortida d'aire o de fums. No ho sé. Vaig netejar-ho una

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-54407294074387028692010-07-20T23:23:00.000+02:002010-07-28T04:44:00.193+02:00

No podiem escollir un millor dia per pujar a Montserrat. Bufa un aire plàcid que refresca l'ambient assolellat. Els Ferrocarils de la Generalitat ens porten fins a l'estació del cremallera amb el qual pugem la serralada envoltats de majestuoses roques arrodonides, capricis de la natura, i barrancs prou imponents d'una verdor agraïda. Un cop a l'abadia, ens empassem mitja missa a l'espera del

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-69523416532938592992010-07-18T23:07:00.000+02:002010-07-20T12:52:48.604+02:00

Per novè any consecutiu, l'Auditori ha reunit una representació catalana de bandes de música. La primera a fer-ho és la banda centenària de Miravet que, sota la direcció de Toni Vives, interpreten temes dels Beatles i del mateix director. La música que surt de l'escenari i s'enfila fins a l'amfiteatre és ben bé de banda, metàl·lica, ventosa i excessivament percutida. És la banda de carrer, de

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-70091203645274233952010-07-17T11:05:00.001+02:002010-07-24T20:30:03.495+02:00

B. va triar La Botiga per celebrar el seu 33è aniversari amb un grup incomplert i heterogeni d'amics. Incomplert perquè una de les amigues tenia l'estòmac regirat i, com que ja havien quedat per veure's un altre dia, va absentar-se. Heterogeni perquè els vincles que unien aquelles persones amb B. eren ben diversos: amics de tota la vida, familiars i amics d'amics. A les onze de la nit, els

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-54735576161783633272010-07-14T11:37:00.001+02:002010-07-14T11:40:48.641+02:00

Conèixer la sentència el dia abans no va fer altra cosa que abocar més gent al carrer, perquè amb les modificacions i retallades vàries de l'Estatut de 2006, en lloc de guanyar i millorar l'anterior Carta Magna, la del 78, hi hem sortit perdent. No hi ha gaires camins a triar, acatar la sentència i callar, amb la consegüent pèrdua de drets com a catalans; fer marxa enrere, rebocar l'Estatut

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-80197211737465037962010-07-10T01:26:00.001+02:002010-07-10T01:30:53.422+02:00

A vegades fer-se massa il·lusions, pot ser contraproduent. Jo les hi havia posades, les il·lusions, en el 10-J. Tenia la càmera i l'acreditació a punt per immortalitzar el sentiment, la cridòria i la força en fotografies vàries. Tot d'una, sense pregunta prèvia, em diuen, a la feina, que compten amb mi fins que tot plegat s'acabi, però que hauré de quedar-me a la redacció a rebre les imatges i

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-8488963861995154152010-07-09T00:12:00.001+02:002010-07-09T00:13:07.172+02:00

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-3254760499420760402010-07-08T10:51:00.001+02:002010-07-10T01:27:16.003+02:00

Els seguidors de "La Roja" surten al carrer per celebrar la victòria contra Alemanya. Cotxes, autobusos i motos fan sonar el clàxon i onegen banderes espanyoles des de les finestres. Entre les 22.30 h i les 23.00 es congreguen a la plaça d'Espanya prop de 1.500 persones. Entonen càntics com ara "Ese Puyol también es español", "Viva España, viva España, oé, oé", "Barcelona es española", "En

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-85398859759692975772010-07-07T13:14:00.004+02:002010-07-08T10:29:51.484+02:00

Davant la necessitat imperiosa de mostrar una imatge d'unitat del poble català davant la sentència que retalla l'Estatut, polítics i insitucions no han deixat de vehicular el debat i l'opinió cap a un dilema banal: senyera o lema? PP i Ciutadans ja han deixat clar que no combreguen amb la manifestació d'aquest dissabte i la resta de partits, tret dels socialistes, s'han avingut des del primer

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-75308994008091263102010-07-06T11:38:00.002+02:002010-07-07T12:56:16.534+02:00

El foc, petards i bengales de Sant Joan han portat la calor estival definitivament. La revetlla ha estat el punt d'inflexió i els termòmetres no fan més que pujar. Anit, gairebé a les dues de la matinada, la temperatura no baixava dels 23ºC i dormir al passadís en un matalàs no gaire còmode s'ha convertit en la via més factible per a sortir del pas, per arrencar, si és possible, un bri d'aire

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-40126174389414324902010-07-04T23:57:00.002+02:002010-07-05T00:45:17.435+02:00

Dijous i divendres, desenes de persones van congregar-se a La Rambla, davant de la font de Canaletes, en roba interior. Els mitjans de comunicació no van faltar a la cita; ja se sap, la carn ven... Tot plegat era una campanya de màrqueting de la firma de roba Desigual –entra mig nu i surt vestit, deia l'eslògan– i, vista la multitud d'interessats i de càmeres, els va funcionar. El poder de la

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-55937720195640187362010-06-30T22:10:00.003+02:002010-07-07T13:26:11.451+02:00

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ja ha causat les primeres reaccions. En plana política, un reguitzell de reunions i promeses d'unitat –no ens enganyeu, sisplau– i en l'àmbit social, l'anunci d'una gran manifestació pel 10 de juliol que vol reanimar l'esperit de la de 1977 i una primera concentració a la plaça de Sant Jaume, aquest dimarts, a les 20 h. La plaça a penes

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-38481702540770242112010-06-29T10:38:00.002+02:002010-06-29T10:49:05.781+02:00

Costa plasmar paraules serenes quan et vull la sang. Hi ha sentència i hi haurà guerra. L'Estatut va ser aprovat, refrendat i acceptat en un llarg procés de desgast durant el qual altres autonomies redactaven i aprovaven llurs cartes, i el desgast ha seguit els quatre anys següents que al Tribunal Constitucional li ha costat acordar un esborrany de sentència. Una sentència que fereix l'Estatut,

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-48887840053064843122010-06-25T11:25:00.001+02:002010-07-30T15:24:12.818+02:00

Encara vaig sentir murmuris a l'escala una bona estona fins que es van esvair. Quin descans. Per fi, una mica de silenci. Durant la nit, ja n'havia gaudit amb compta-gotes, d'aquest silenci, cada cop que algú volia fer un riu i jo baixava a obrir-li la porta. Aprofitava per asseure'm còmodament al sofà i, en una de les ocasions, m'hi hauria quedat endormiscat. Ara, ja no quedava ningú. Vaig

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-11878605855707319522010-06-24T05:08:00.003+02:002010-06-24T05:11:50.498+02:00

Tot i que encara ressonen alguns petards i ho faran alguns dies més, el gruix de la nit de Sant Joan ja ha passat. Ha estat una bona revetlla. Han hagut de passar poc més de trenta anys per organitzar-ne una (cal treure partit als terrats!). Han vingut persones que feia temps que no veia i persones que veig sovint, però totes elles persones amb qui és un plaer retrobar-se i compartir música,

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-86007927836667990462010-06-18T20:59:00.002+02:002010-06-18T21:11:11.447+02:00

No et passa de tant en tant que t'agafa per fer endreça? Però endreça de la bona, d'aquella de regirar calaixos i prestatges i desfer-te d'inservibles. És el que fa molt temps que volia fer i hauria d'haver fet, que finalment faig. Fora factures innecessàries, rebuts acumulats, retalls de diari, apunts varis... Signes prematurs d'una síndrome de Diogenes? Guaita! Un  full de llibreta amb notes

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-58423317433207368902010-06-17T19:55:00.001+02:002010-06-17T19:56:44.259+02:00

"Som aquí de pas i no sabem quan trigarem a marxar, així que no hauríem de fer res que no ens vingués de gust fer", explicava fa uns dies a una amiga i, avui, m'haig de sentir aquestes mateixes paraules dins del meu cap mentre acompleixo amb un d'aquells convencionalismes socials que, personalment, no vénen de gust: una vetllada que, per a més inri, he hagut d'organitzar jo, de manera que fóra

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-87478939943011633852010-06-16T18:03:00.003+02:002010-08-26T20:55:14.564+02:00

Els dos minuts que trigo a comprar dues T-10 a l'estació de metro Clot, el vigilant de TMB es toca al nas dins de la seva garita; un noi de trenta anys i escaig, compromès amb la normativa suburbana*, apura una cigarreta a l'escala; el vigilant de TMB continua amb l'excavació nasal; una noia amb samarreta de tirants ratada, una faldilla ostensiblement curta, rastes al cap i una anella al nariu

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-66229435073875370232010-06-15T01:33:00.001+02:002010-06-16T01:47:16.862+02:00

Avui m'han donat dues males notícies. La primera, que un cosí ha tingut un accident de cotxe i haurà de fer rehabilitació un temps. La segona, que una dona que va donar-me formació i feina fa anys pateix de càncer. Totes dues, persones agradables, empàtiques, alegres i de tarannà optimista. No deixo de donar-hi voltes en tornar cap a casa, Meridiana amunt. L'aire bressola l'olor de les glicines,

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-77243364097106250872010-06-11T00:29:00.005+02:002010-06-16T22:05:29.300+02:00

Havent pagat una entrada de més de 25 euros i amb Sergi López com a únic actor en cartell, esperava molt més d'aquest monòleg que retorna al Poliorama després d'omplir la sala Tallers del TNC. L'actor vilanoví recorre a l'exageració, el sense sentit i la grolleria per arrencar riallades. Un humor –si se li'n pot dir així– més pròxim a l'espanyolada –Pajares, Ozores, Landa...– que no pas a

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-53201912269083002182010-06-10T01:11:00.002+02:002010-06-10T01:35:40.243+02:00

Encara que sovint no els comprenen, els envegen o miren d'aplacar-los.

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-18276948143495910552010-06-09T11:50:00.005+02:002010-06-16T22:06:08.773+02:00

"I finalment va arribar el dia", recordarem d'aquí a un temps entre somriures distesos i un ambient més relaxat que el d'un comiat que, vulguis o no, es fa llarg i tens, sobretot per a tu. Llavors, en aquest hipotètic futur, parlarem de reptes i decisions, de fer-nos grans, de fer camí, d'avançar. La satisfacció d'haver superat cadascun d'aquests reptes ens farà oblidar –o convertirà en

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-54989944388152990192010-06-08T01:55:00.003+02:002010-08-26T21:02:21.365+02:00

Som a tocar l'un de l'altre, però que car es fa veure't, a vegades. I, com més s'acosta la data, més difícil sembla trobar-nos per fer un cafè de comiat. El calendari no enganya. Els dies s'han exhaurit sense adonar-nos-en. Te'n vas. Tu no les tens totes encara; receles de la gent que habita el país on et tocarà viure. Qui no ho faria? En canvi, no qualsevol s'embranca com ho fas tu, ara, amb

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-47708142133980067542010-06-05T00:06:00.005+02:002010-08-26T21:04:16.796+02:00

Fa uns dies, rebíem un teletip a la redacció –una baralla mortal– que ràpidament es va convertir en una notícia digital i al cap d'unes hores en una notícia televisiva. A l'hora de triar sinònims al mot "baralla" per no repetir-lo, hi va haver negatives en fer servir la paraula "batussa". Perquè "no sona", van justificar-se alguns. Per aquesta mateixa norma, tampoc podíem fer servir "brega", "

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-13206081648874024102010-05-31T10:38:00.003+02:002010-06-16T22:06:47.176+02:00

Vivim tan envoltats de tecnologia –anem on anem, a totes hores– que arriva un moment en què es fa necessari desconnectar. Però quan t'hi poses, t'adones que és més difícil del que sembla i es converteix en tota una proesa, perquè ni un mateix s'ajuda ni els altres semblen disposats a contribuir a la causa. Ho vaig intentar fa dues setmanes i gairebé ho vaig aconseguir. Tenia deu dies per a mi,

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-39299454701945253542010-05-29T01:51:00.002+02:002010-06-16T22:07:07.224+02:00

La dita castellana ho deixava ben clar i d'una forma prou explícita, però ningú no ho va saber veure, fins aquest dilluns. Lost ja és història i sens dubte ho fa en un lloc destacat de les sèries televisives per haver remesclat tan bé diversos gèneres com l'aventura i la ciència-ficció, per haver creat una nova narrativa televisiva i haver-la sabut reinventar (i sorprendre els espectadors) en

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-69183806820378291652010-05-28T18:16:00.005+02:002010-06-16T22:07:21.367+02:00

Aquest és un primer tast de la renovada versió digital d'El Periódico de Catalunya. La capçalera no ofereix grans canvis respecte la ja coneguda. Apareix centrada al navegador --cosa que s'agraeix-- i ofereix un color de lletra més amable (gris per a titulars i cos, vermell per als avanttítols i blau clar per a l'hipertext). La part superior amb la publicitat inclosa segueix sent, però, igual

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-82597583476642396922010-05-21T00:25:00.004+02:002010-06-16T22:07:38.752+02:00

Aquesta nit he reviscut el món del protocol i les catifes vermelles. Només que jo no sóc qui les trepitja, sinó qui les disposa i s'assegura que tot està en ordre. La cap de protocol em crida, tota esverada, no per demanar-me si el càtering de la sala de premsa és tot el càtering que s'ha demanat. Aquest cop em retreu que hagi posat plats de plàstic i m'envia al Carrefour a comprar "esos

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-80914587591978421432010-05-11T22:24:00.007+02:002010-06-16T22:08:12.496+02:00

Les ties Menudes, que mai no van ser família meva però que sempre vaig anomenar així, tenien el costum singular de no demanar les coses clarament, sense embuts, sinó que feien enrevessats circumloquis perquè acabessis sent tu qui els preguntes si els calia això o allò altre. Diguem que dominaven l'oratòria més bàsica sense haver estat mai polítiques, perquè gairebé sempre aconseguien el que es

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-11159744800894195692010-05-10T22:03:00.002+02:002010-06-16T22:08:31.091+02:00

Després de dies, per no dir mesos, escalfant motors mitjançant cartells, anuncis, articles als diaris, debats televisats, tertúlies radiofòniques... el compte enrere ha acabat. Ho ha fet a les 10 h d’aquest matí, moment en què estava previst que 1,42 milions de barcelonins (majors de 16 anys i empadronats a la ciutat abans que finalitzés el desembre de 2009) comencéssim a votar. Per

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-32079612974423280272010-05-09T22:26:00.005+02:002010-06-16T22:08:50.261+02:00

A, B o C. Aquesta és la qüestió que plana sobre l'avinguda Diagonal de Barcelona, aquesta setmana. Sobre els barcelonins i barcelonines, en planen moltes més. Només cal sortir al carrer i treure aquest tema de conversa. Alguns desconeixen que es faci cap consulta, d'altres ho saben però no el perquè, els qui coneixen el motiu no tenen clares les opcions... I això fa que ens hàgim de plantejar

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-49392939175009125212010-05-05T23:50:00.005+02:002010-06-16T22:09:16.875+02:00

Després de la patacada que va endur-se amb Caótica Ana (2008), Julio Medem torna a intentar-ho amb una història de màxima intimitat i senzillesa –tres actors i un decorat–, però ja ha anunciat que està preparat i disposat a lliurar-se a una producció més gran. Room in Rome (Una habitación en Roma) està inspirada en la pel·lícula En la cama, del xilè Matías Bize. Un projecte que d'entrada no va

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-5312781144286410162010-04-30T10:50:00.004+02:002010-05-12T02:23:06.603+02:00

De cara a la diada de Sant Jordi, el web BTVnoticies demanava als lectors i televidents que recomanessin llibres per vies diverses. A mi se'm va acudir recomanar també tres llibreries: "Catalònia, per familiaritat; Bertrand, perquè ho tenen tot; Abacus, per cooperativa." Doncs bé, crec que hauré de replantejar la recomanació havent visitat l'Abacus d'Hostafrancs, on el canvi de color de

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-88278789973131268952010-04-25T01:02:00.006+02:002010-06-16T22:09:34.232+02:00

La Tomassa prepara magdalenes de canyella cada vegada que espera visita i aquest matí n'ha fornejat dues dotzenes. Veniu cap allà a les cinc, ha suggerit a la Clarissa, en Rogeli, la Marina i en Carles. Així han quedat, però aquest migdia, la Marina avisa la Tomassa que està encadenada al vàter, pel mal de ventre, i ha enviat en Carles a la farmàcia. No podran ser a berenar i més val que no els

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-61876449733366742722010-04-23T09:57:00.006+02:002010-06-16T22:09:47.303+02:00

Després de la prèvia d'ahir, avui celebrem Sant Jordi, festa del llibre, la rosa i l'amor. Els catalans som així, naveguem per corrents pròpies i Sant Valentí ho deixem pels qui volen caure als paranys del màrqueting. A Barcelona, fa un dia no del tot serè, espero que aguanti. De totes maneres l'invoco amb "Here comes the sun" mentre em calço les NYC grogues –les vaig batejar així perquè les

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-86785851927601251442010-04-22T23:03:00.008+02:002010-08-26T20:16:23.352+02:00

Aquest any he començat a celebrar la Diada de Sant Jordi un dia abans i d'una manera força positiva, almenys així vull pensar-ho: repartint contes de fades a nens i nenes hospitalitzats, dedicant-los-els i xerrant amb els que es veien amb ànim de fer-ho. Alguns enllitats, d'altres en cadira de rodes o dempeus han rebut aquests senzills obsequis amb un generós somriure, malgrat estar combatent

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-50533969268917290692010-04-22T00:48:00.004+02:002010-06-16T22:10:14.499+02:00

A mesura que s'apropa Sant Jordi resorgeixen vells debats i n'apareixen de nous. D'una banda, l'eterna dicotomia entre els escriptors mediàtics i no mediàtics i el suposat oportunisme dels primers. Que són oportunistes, probablement. Que volen fer "quartos", també. Elles i ells han sabut donar la volta a la dita, perquè amb la cara, cobren! Però... qui no faria el mateix si pogués i més en els

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-44717497751471522422010-04-20T19:16:00.006+02:002010-06-16T22:10:33.905+02:00

Començo a pensar que el cinema en tres dimensions és una de les enganyifes del segle o jo no estic fet per a la nova tecnologia. Ens l'han venut com el cinema del futur, amb el rebombori de l'estrena d'Avatar (James Cameron, 2009) i el secretisme previ. La indústria televisiva puja al carro i anuncia el llençament al mercat dels primers televisors en 3D, mentre un clàssic de la literatura

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-51992498116201985182010-04-16T10:18:00.006+02:002010-06-16T22:10:48.722+02:00

Arribem a la terminal 1 de l'aeroport del Prat i aparquem el cotxe al pàrquing, a la planta quarta (mira, com la pel·lícula!, em dic). Fora maletes i embalums en excés de la que se'n va. –A, 001, groc! –exclamo altisonant i dos caps assenteixen, mentre busco una nova norma nemotècnica, A d'Aleix, no fos que perdéssim el cotxe... Avancem pels passadissos immensos de la nova terminal i

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-12722526740894519312010-03-03T11:11:00.001+01:002010-03-03T11:14:21.807+01:00

Tornem a ser en una fotografia antiga, polsosa i desgastada. Lleugers desenfocs d'aigua no em deixen veure que hi ha rere el vidre. És el dia perfecte per una xocolata desfeta i una mica de lectura a ritme de... ja ho trobarem. Fem-ho!

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-24274544964852942332010-02-17T21:12:00.007+01:002010-02-20T00:49:17.910+01:00

El paisatge comença a esvair-se. Tot passa molt de pressa. Canvia. Menys un cartell. Al fons, una bomba i, a sota, la frase "televisivament incorrecte" amb del logo de BTV. La imatge desapareix però el dubte queda dins del vagó de tren: què vol dir això? Potser és que els treballadors de la cadena pensen fer-la grossa? És publicitat d'aquella que et trasbalsa i que per tant recordes i comentes

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-65961588524947352032010-01-13T14:42:00.004+01:002010-01-17T15:00:34.945+01:00

No em trobo bé. Diverses nits amb febre i mocs m'insten a posar-hi remei, ja que no ho fan les pròpies defenses (una veritable llàstima!). Com se'ns diu amb campanyes publicitàries continues, que Sanitat Respon, decideixo trucar al 902 111 444. M'atén una noia que no fa pas pinta de metge ni d'infermera ni de farmacèutica, que més aviat sembla que resi "treguin-me d'aquí, que jo, de símptomes i

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-75673641887010167622009-12-28T00:23:00.002+01:002009-12-28T00:35:35.261+01:00

De petit mai no vaig dur llaminadures a l'escola pel dia de l'aniversari perquè tot just encetàvem les vacances de Nadal. Tampoc no recordo més de tres celebracions pel mateix motiu. Ni piruletes, ni festa. Aleshores no m'adonava perquè el meu cap era sota l'avet artificial envoltat de paquets, però a la llarga suposo que aquest fet alguna empremta ha deixat en la meva psique.De gran, ben al

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-48002545670765387052009-12-13T23:29:00.000+01:002009-12-14T23:33:56.683+01:00

Catalunya no decideix, encara, per bé que l'eslògan triat per a la jornada de consultes d'avui il·lusiona. De moment, Catalunya --o una part, el 161 municipis-- opina, es manifesta, s'expressa, hi diu la seva sobre una qüestió per a alguns cabdal, per a d'altres fútil, que aixeca passions de la més diversa índole. Només per això podem titllar-la de qüestió cabdal.Al Masnou rondava el desànim quan

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-61938862189146663992009-10-29T01:34:00.002+01:002009-10-29T01:55:00.935+01:00

Nesila agafa la vara i pica tan fort com li surt de l'ànima. La fa espetegar, una i una altra vegada, contra el brancam de l'olivera. Les olives d'una foscor madura es desprenen a grapats. Ara, se li acosta una nena que no fa més d'un metre d'alçada i que deu rondar els set o vuit anys. És morena com ella i els cabells també són ben negres, amb reflexos blaus. Però a diferència de la Nesila, que

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-26445920207580041942009-10-18T23:36:00.000+02:002009-12-14T23:39:22.052+01:00

Abans de posar en marxa el pla E "Espiral de soroll" i després que fracassessin els plans A "La paret parlant", B "Cop de puny i esquerda" i C "Guitza contra interruptor inesperat", em decanto pel pla D o "Cartell al·lusiu".D'aquesta manera, l'endemà d'una altra nit de tortura, el torturador es topa amb un rètol imprès i enganxat a la porta del seu bloc (com ho fan les companyies de serveis) que

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-42195388416597968822009-10-16T00:23:00.004+02:002010-08-26T21:15:53.661+02:00

Sobre els estenedors de la roba hi ha una tovallola petita, que no està subjecta per pinces. L'Agustí la veu, l'agafa abans no caigui més avall i la plega. Per damunt d'ell només hi ha un pis i el terrat, per tant ha de ser de l'Irma (no l'ha vista mai, però ha llegit el seu nom a la bústia diverses vegades). No s'espera, hi puja, pica el timbre, passen quinze segons, està per deixar-ho córrer i

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-64953334639639783402009-10-14T01:52:00.002+02:002009-10-14T01:55:50.571+02:00

Crec que començo a conèixer la persona que viu al bloc del costat i comparteix paret per paret amb mi. És un fill de puta. Bé, per ser més precís, un fill de puta sanitari. Ho dedueixo per la roba que estén a vegades (aquella vestimenta blanca de celador, infermer o metge d'hospital) i pels esclops negres que deixa airejant al balcó. Lo de fill de puta no ho he deduït, simplement, ho demostra

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-31560227444256658682009-09-13T13:59:00.009+02:002010-02-17T23:28:24.688+01:00

"Hi ha molta gent interessada a exagerar els riscos de la grip A", diu Joan-Ramon Laporte a l'entrevista que publica El Periódico de Catalunya a la pàgina 28. El director de l'Institut Català de Farmacologia i cap del Servei de Farmacologia de l'Hospital Vall d'Hebron també admet que els protocols elaborats per les conselleries de Salut i Educació poden resultar insuficients perquè s'ha estès la

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-46143608571154859032009-08-09T22:45:00.003+02:002009-08-09T22:55:13.410+02:00

Productes de Neteja, un blog desenfadat, fresc i amb estil que sovintejo, reflexiona sobre la dificultat de trobar roba d'estiu en ple estiu a les botigues. Un pensament que també a mi em rondava pel cap, en descobrir una nova estratègia en època de rebaixes, enganyosa de cara al consumidor.Fa uns dies, quan encara hi havia gènere d'estiu a les lleixes, només una part estava rebaixada. L'altra

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-68181482075556164162009-08-08T23:02:00.003+02:002010-08-26T21:20:31.827+02:00

[Proposta de Relats Conjunts] El cafè de nit, de Vincent Van Gogh (1888) Què té la taula de billar, que sempre la deixen sola? No està pas en mal estat, disposa de totes les boles i prou pals per a colpejar-les, està correctament il·luminada i no cal fer cua per a fer-ne ús. Així i tot, segueix sola. Rodolfo L. se la mira, mentre fa baixar el mojito coll avall com si fos orxata. –Haig

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-30770747522251790632009-08-02T01:24:00.005+02:002009-08-02T01:35:21.484+02:00

Deixo el llibre a la prestatgeria de la sala d'estar, que en realitat és la prestatgeria que haig de col·locar al traster, però que mantinc a la sala d'estar perquè encara no tinc prestatgeria de sala d'estar pròpiament dita. Així i tot, la que tinc és prou útil i fa companyia la taula de la cuina que també està a la sala d'estar, no perquè la cuina sigui remenuda --ben al contrari--, sinó perquè

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-33626457257134626442009-08-02T01:16:00.005+02:002010-08-26T21:22:39.061+02:00

Acabo de llegir Alícia al País de les meravelles, motivat per allò de què és un clàssic que cal llegir abans de morir, i m'ha deixat una mica fred. Entenc que Carroll causés sensació quan el va escriure; aleshores, la societat anava tan enclenxinada i planxada, que no hi havia lloc per a les arrugues. El seu món subterrani donava la volta a la realitat i transformava els impossibles en possibles.

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-7676308877311407702009-07-22T01:52:00.002+02:002009-07-22T01:57:55.069+02:00

Començo a pensar que la meva veïna és estrangera o analfabeta o que, simplement, es fa l'orni (desconec si la paraula en qüestió té forma femenina, algú sap què és un orni?), perquè fa quatre dies va tornar a estendre la roba gairebé xopa, gotejant, sense mirar que el veí de sota (és a dir, jo) també en tenia, de roba, estesa.Com que eren les onze tocades de la nit, vaig optar per fer un nou

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-63443596297121711192009-06-20T00:16:00.003+02:002009-06-20T00:32:01.980+02:00

La veïna de dalt que tot just s'acaba d'instal·lar al bloc amb les seves cotorres (malgrat que la propietària de la finca ens prohibeix explícitament tenir-hi animals) ha tornat a fer de les seves: ha estès la seva bugada ben xopa i em mulla la meva, coi!Com vols que posi un plàstic perquè no me la mulli?! Però on s'és vist! Hi ha una cosa que es diu seny i sentit comú, i que en disposem (veig

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-44503243351251110282009-06-17T21:52:00.003+02:002009-06-17T22:01:39.406+02:00

El blog de propaganda personal de l’alcalde ens costa als barcelonins 315.000 euros l’any, 863 euros al dia, 36 euros l’hora comptant les 24 hores del dia.Ho llegeixo a El Radar de Sarrià amb què dia rere dia ens il·lumina l'incansable Saumell. Té tota la raó, en temps de crisi els qui són al punt de mira (polítics, empresaris, equips de futbol inclosos) haurien de fer un acte d'austeritat sincer

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-88167633191545481802009-06-13T12:27:00.003+02:002009-06-14T12:52:57.739+02:00

Va guanyar l'abstenció. Amb escreix. Era d'esperar, però, tot i així, la massa política --que no classe, com ens volen fer creure alguns-- es va fer la sorpresa, un altre cop. Als actes públics, tots es van mostrar guanyadors i amb la boca petita, alguns molt petita, van mostrar-se compungits davant la davallada de participació i van dir-nos que calia reflexionar-hi. Com si fos la ciutadania qui

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-22466269378227627042009-06-02T12:52:00.001+02:002009-06-02T23:43:08.372+02:00

Continua ben obert el debat entorn les actuacions policials dels Mossos d'Esquadra, tota una campanya de desprestigi que amaga un problema social greu. D'una banda, l'Ajuntament de Barcelona sembla que hagi assumit que els aldarulls de canaletes i la càrrega policial posterior són un fet inevitable, que potser podríem considerar de tradicional.A sobre, la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp,

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-90919561798689993352009-05-19T23:11:00.002+02:002009-05-19T23:27:26.405+02:00

La televisió de tot n'ha de fer un espectacle, un concurs, una competició. No en teníem prou en votar el més poca-solta de Guadalix de la Sierra, ni en fer la tria entre cantaires, ballarins, cuiners, pixa-pins a la pell dels pagesos o urbanites adoptats per una tribu, que ara hem de triar quin és el millor paisatge de Catalunya, com si n'hi hagués un per damunt dels altres, com si no hi hagués

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-75350832426071863452009-05-18T09:32:00.004+02:002009-05-18T09:45:50.029+02:00

Aquest cap de setmana el futbol ens ha tornat a mostrar que té dues cares fora del camp. Potser dir dues és voler simplificar-ho massa i és caure en el maniqueïsme. No ho puc evitar. És la imatge que en queda, al cap i a la fi.D'una banda, la joia sincera compartida entre tants --aquí m'hi incloc--, les botzines al carrer, les exclamacions a les balconades que més tard es tradueixen en senyeres i

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-44016495252250977902009-05-15T10:07:00.001+02:002009-05-15T10:07:00.695+02:00

Deliberar és el darrer pas. Ja no hi més pèrits ni més testimonis, i tampoc caldria després de tot el que hem sentit o vist: un acusat que s'inculpa, un ganivet de més de vint centímetres encara tacat de sang a dos pams de la cara, els detalls de les ferides i el resultat de l'anàlisi de l'ADN per boca de forenses i les explicacions d'alguns testimonis.El personal de Justícia, sorprenentment

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-16502987046552346392009-05-14T09:16:00.004+02:002009-05-14T09:16:00.803+02:00

Les dependències del jurat no van més enllà d'una sala gran amb alts finestrals que guaiten el passeig de Lluís Companys, una avantsala amb onze armaris per a onze jurats i una cuina petita amb nevera, una cambra de bany, i una sala per a fumadors al pis de dalt. Només entrar, algú suggereix que ens presentem, noms i prou, faltaria més, que no som a l'Un, dos, tres...Perquè no hi ha càmeres, si

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-31664579509538187412009-05-13T09:00:00.003+02:002009-05-13T09:00:00.893+02:00

I arriba el dia. A les nou en punt, al Palau de Justícia. Me'l miro des de fora. És imponent, fa respecte, i l'avinguda Lluís Companys amb l'Arc de Triomf en potencia l'elegància. Feia tant temps que no trepitjava aquestes dependències. Recordo aquelles pràctiques d'estiu, aquell judici en què tots els periodistes s'abraonaven als advocats, el defensor i l'acusació particular, però també als

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-68246223964043061842009-05-12T09:00:00.001+02:002009-05-12T09:00:00.538+02:00

Passen els dies. Ja ni te'n recordes que el teu nom és en una bossa, fins que t'arriba a casa la citació judicial. Impressiona trobar un sobre del departament de Justícia de la Generalitat a la bústia. I quan llegeixes "citació" i la paraula "assassinat", encara més.La data en qüestió és llunyana, però fas el pas previ: comparèixer a l'Audiència Provincial de Barcelona, al Palau de Justícia, per

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-62759520455139070172009-05-11T09:00:00.000+02:002009-05-11T09:00:00.298+02:00

Dels milions de ciutadans de la demarcació de Barcelona, se n'escullen uns quants i els noms van a parar a la bossa de possibles candidats a jurat popular per un període de dos anys, 2009 i 2010. Justícia t'ho fa saber per carta i et recorda que és un deure ciutadà. Per a que et quedi clar t'adjunta un llibret i un telèfon de consulta. Ara, espera a que et truquin...

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-29507522997012813502009-05-09T12:34:00.002+02:002009-05-09T13:01:57.254+02:00

Ahir vaig tornar a parlar amb l'Ege. No em venia gaire de gust trucar-lo, perquè la darrera vegada ja em va clavar el rotllo, però ell representa el grup de persones amb qui m'havia de posar en contacte i havia de passar per aquest sedàs anomenat gabinet o departament de premsa. Quin món, el dels gabinets! Quina gent, la dels gabinets!Havent despenjat l'auricular, no va deixar passar ni dos

Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.com2