tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post9091956179868999335..comments2009-05-20T16:12:11.020+02:00Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-68115320229765301502009-05-20T16:12:11.020+02:002009-05-20T16:12:11.020+02:00Sílvia, avui a la tarda ho tinc bé pel cafè, que vull saber la destinació. Tens raó en això de l'equilibri. Rubèn, estic d'acord, la música era molt "simplona", amb la de músics que hi ha... Era massa rotllo documental, restava encant als paisatges. I afegim: paisatges molt "photoshopats" ;-)Aleixhttp://www.blogger.com/profile/17455179613125296413noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-76104430910625927212009-05-20T15:02:01.952+02:002009-05-20T15:02:01.952+02:00S'ha de dir que la música era estrident i insuportable. Quin descans quan arribaven els anuncis.Rubènhttp://www.blogger.com/profile/04186713812068491623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2460003897209939163.post-13755034501928906042009-05-20T10:04:12.163+02:002009-05-20T10:04:12.163+02:00No he vist aquest programa, però referent al comentari de perquè viatgem tan lluny a la recerca d'emocions similars, crec que tens raó... a la vora nostra tenim llocs ben especials, però sens dubte, tot és compatible... anar-se'n lluny o aquí al costat. Crec que en l'equilibri està la clau, com en tot. I penso que estaràs d'acord, tu que també ets viatger del món... Quan ens veiem, t'explico el meu pròxim destí...aquesta vegada toca anar lluny.<br />PetonsSilviahttp://www.blogger.com/profile/03931921830945743532noreply@blogger.com