e m p r e m t e s

09 d’agost 2009

Si busques banyador, has fet tard!

2 en seguici

Productes de Neteja, un blog desenfadat, fresc i amb estil que sovintejo, reflexiona sobre la dificultat de trobar roba d'estiu en ple estiu a les botigues. Un pensament que també a mi em rondava pel cap, en descobrir una nova estratègia en època de rebaixes, enganyosa de cara al consumidor.

Fa uns dies, quan encara hi havia gènere d'estiu a les lleixes, només una part estava rebaixada. L'altra figurava sota cartells de "nova temporada". Vaig pensar que tenia sentit; també a començaments de tardor podem dur pantalons curts i samarretes. No, no siguem ingenus. Aquesta setmana he descobert que aquesta roba fresca de "nova temporada" ja ha desaparegut dels comerços i ara només hi ha prendes d'abric de colors negre, marró i lila, bàsicament, també de la "nova temporada".

Que cadascú tregui les seves conclusions. A mi em fa tota l'espina que només es rebaixen els productes d'una qualitat modesta o més antics i la resta es mantenen al preu que toca. No aniria malament que el departament de Consum en prengués bona nota. Queda dit.

08 d’agost 2009

El cafè de nit

1 en seguici
[Proposta de Relats Conjunts]


El cafè de nit, de Vincent Van Gogh (1888)

Què té la taula de billar, que sempre la deixen sola? No està pas en mal estat, disposa de totes les boles i prou pals per a colpejar-les, està correctament il·luminada i no cal fer cua per a fer-ne ús. Així i tot, segueix sola. Rodolfo L. se la mira, mentre fa baixar el mojito coll avall com si fos orxata.

–Haig d'aprendre a fer mojitos o acabaré escurat –exclama en veu alta després de l'últim xarrup, però ningú no el sent.

La saleta del fons, la del futbolín, és plena a vessar de gent. Dos homes es mantenen al podi i sembla que ningú els fa ni una mica d'ombra.

--Cap tàctica no és prou bona per a usurpar-los la victòria! --fa una de les dues noies que comencen el joc.
--Sempre podeu abaixar-vos l'escot i mostrar pitram --suggereix Rodolfo L., però no li fan cas.
--Fa molt temps que no hi jugo.
--Ah, però en saps?!
--Una mica.
--Molt bé!
--Sí, però mai no he fet de portera.
--Jugueu amb les distraccions i remeneu malucs --suggereix Rodolfo L., però ningú no li fa cas.

Tothom concentra la mirada en el terreny de joc, tret de la parella d'advocats que clava dards amb desencert a la diana, els tres adolescents que s'inicien en el món de la dansa i el banquer que esforça a buidar l'intestí gruixut al wàter que hi ha al fons del passadís a mà dreta. La dona que serveix a la barra ja no té més menta per a més mojitos.

--Demà mateix en compraré i faré els meus propis mojitos, que no deu ser pas tan complicat --comenta Rodolfo L. a la taula de billar.

02 d’agost 2009

El món a l'inrevés

0 en seguici

Deixo el llibre a la prestatgeria de la sala d'estar, que en realitat és la prestatgeria que haig de col·locar al traster, però que mantinc a la sala d'estar perquè encara no tinc prestatgeria de sala d'estar pròpiament dita. Així i tot, la que tinc és prou útil i fa companyia la taula de la cuina que també està a la sala d'estar, no perquè la cuina sigui remenuda --ben al contrari--, sinó perquè encara no he trobat la taula d'estudi que vull. Clar que la cuina és el lloc més fresc de la casa i és prou gran per instal·lar-hi l'estudi. La pega és que no hi ha endolls. En canvi, és l'únic lloc de la casa on sempre hi ha alguna xarxa wifi oberta --ara de quatre ratlletes, que no està malament. L'única pega és que la millor cobertura s'agafa damunt de la rentadora i connectar-se a internet és directament proporcional a contractures i lumbàlgia. Si Carroll aixequés el cap, potser faria un tercer llibre d'Alícia...

'Alícia al País de les meravelles'

2 en seguici
Acabo de llegir Alícia al País de les meravelles, motivat per allò de què és un clàssic que cal llegir abans de morir, i m'ha deixat una mica fred. Entenc que Carroll causés sensació quan el va escriure; aleshores, la societat anava tan enclenxinada i planxada, que no hi havia lloc per a les arrugues. El seu món subterrani donava la volta a la realitat i transformava els impossibles en possibles. Una autèntica bogeria que devia trasbalsar la ment anquilosada de més d'un crític literari. Ara, ha perdut vigència. El joc narratiu de "la vida és somni" m'emprenya i l'argument no va més enllà d'una beneiteria darrere l'altra. L'únic que salvo són els jocs literaris, que he pogut pescar gràcies a les notes del traductor.
Related Posts with Thumbnails