Oda a la inèpcia

Sortir al carrer, sovint et demostra, entre d'altres coses, que la inèpcia impera.

Inèpcia tangible en fets quan expliques a l'òptic que les ulleres et fan mal perquè la vareta està un xic torta de la punta i, el molt ceballot, la torça tota cap enfora. Destraler i inepte. T'ha desajustat la muntura, però a ell tan li fa perquè no l'ha pagada i la seva, de ben segur, li han regalat.

Inèpcia tangible entre companys quan organitzes una activitat conjunta, demanes resposta i la gent passa de donar-la. Tu, per il·lús, ets ceballot. Els silenciosos, per apàtics, també. I encara ho són més els qui estableixen converses en paral·lel, perquè enlloc d'ajudar a solucionar conflictes, els fan més grans.

Inèpcia tangible al centre comercial, quan dius que estàs mirant i et persegueixen contínuament per entaforar-te algun article. Són realment beneits de no veure que a més pressió, de més mal humor et poses i probablement te’n vagis emprenyat sense haver comprat res.

Inèpcia tangible a la porteria, quan descobreixes que el correu comercial que havies entrat a dins, torna a ser fora, a la bústia «per a correu comercial», i descobreixes que el porter, inepte, es pensa que allò és un dispensador de fulletons si no un porta-revistes per als avorrits que passegen.

Inèpcia tangible als escrits amb quatre punts suspensius en lloc dels tres reglamentaris o —encara pitjor— un etcètera seguit de punts suspensius. Una toixesa similar a la del text desestructurat, sense paràgrafs o amb un punt i a part al final de cada frase. Encara més gran és la niciesa del qui oblida que les comes, a banda d’establir pauses per a respirar, fan més comprensible el missatge. I què podem dir dels autors que per ignorància atribueixen nous significats a paraules existents, o del director de premsa escrita que aposta pel català que es parla al carrer en contra de les convencions lingüístiques i contribueix a castellanitzar-lo?

Agafa la Bíblia i rectifica-la. No era fang, sinó inèpcia, allò d'on venim i allò en què ens convertirem. Per molt que ens pesi, aquesta podria ser la veritable essència humana.

Telefonistes-androides a la Terra

«Pip-pip». Nou missatge al mòbil: «Responda y consiga un tono gratis». Beneit de mi, ho faig i el telèfon es connecta a no sé quina xarxa. Ara no hi ha forma de tallar la connexió amb el botó de «fi de trucada». Tiro per la sortida brusca: treure la bateria. Després, marco 1, 2 i 3 per alertar a la companyia i saber si és cosa d’ells o d’una estafa.

M’atén un contestador que em demana si vull ser atès en castellà o en català. Trio la segona opció i premo el 2. Passen uns segons i em respon una dona amb un castellà melòdic que em fa pensar en l’Amèrica Llatina. L’«orita» m’informa que per ser atès en català hauré d’esperar molt més i tiro pel dret, que no tinc tot el dia. És el que sol passar a Catalunya quan has de fer gestions: canvi de xip.

Entonces, la «orita» me ruega que atienda unos segundos que se alargan a más de diez minutos. Einstein tenía razón al afirmar la relatividad del contínuo espacio-tiempo. Durante el lapso de tiempo, he sacado dinereo del cajero automático, he realizado una compra básica y me he desplazado. Más de diez minutos! Casi había olvidado que llevaba el teléfono colgado del oído y por poco que no se me adhiere de forma permanente.

A la chica no le consta que la compañía esté regalando tonos, pero tampoco me alerta que pueda tratarse de un virus o de una estafa externa —supongo que estas respuestas no figuran en su esquema de «diálogo básico con el cliente». Por eso me tomo la licencia de alertarla y, como un androide colombiano, añade: «Espero que haya respondido a su consulta. ¿Tiene otra consulta o gestión a realizar, caballero?»

Deu dies de boira

No t'espantis; res és gratuït. Tot té la seva raó de ser. Enmig de la boira trobaràs obstacles, cert. El que abans no suposava un entrebanc ho serà. Però enmig de la boira també hi trobaràs un món nou. Descobriràs que la llum és capritxosa; es dispersa per lliurar-se del que és tangible i arribar on ets tu i quan et trobi ho farà de mil formes diferents. Fanals i semàfors esdevindran un esclat de flors on només hi havia penombra i brutícia. Res és el que semblava.

També descobriràs que les persones no són com t'imaginaves, amb una forma definida. Això s'ha acabat. Ara les persones seran el que són: constructes permanents, éssers polièdrics amb les seves múltiples cares i les que tu t'entestes a posar-hi. Percebràs la confusió que generen unes faccions no resoltes, quan no saps si darrera l'ombra hi ha un somriure sincer o una mirada superba.

Enmig de la boira, t'adonaràs de com en són d'importants la proximitat, els sons o les olors. Tot és possible al món emboirat. Obesitat desdibuixada amb olor a perfum car, una figura arronyacada que destil·la cervesa... Ho veus? L'art abstracte té un nexe amb la concreció. Només depèn dels ulls amb què es mira. Tens deu dies per descobrir el món de la boira. Després, tornaràs.

Obligats a llogar

La nova Llei de l'habitatge té punts que no agraden a tothom. Concretament l'article que obligarà a llogar pisos que faci més de dos anys que són buits. Alarmats, CiU i PP titllen la mesura d'intervencionista. Cert, és intervencionista. I què? Que no prenem un analgèsic quan tenim mal de cap? Que no anem a parlar amb el mestre quan un fill té problemes a l'escola? Doncs, si l'habitatge és un problema social, el més lògic és que algú miri d'intercedir entre l'oferta i la demanda per tal d'assegurar el dret bàsic a viure sota un sostre a un cost raonable.

Per tant, que no s'agafin de la maneta ara CiU i PP per fúmer-se a la butxaca els electors que tenen béns immobles, tot pensant en les "municipals" del maig. Que un pis romangui buit és una injustícia i la norma encara és suau. Els llogaters haurien de vetllar perquè les seves cases mai no quedessin per omplir. Com a molt, mig any.

Ara bé, el consistori tampoc hi fa massa. Carregats de bones intencions, això sempre, sigui qui sigui qui s'aclofi al poder. I és que només cal fer una ullada al web Prohabitatge, associació que fa d'intermediari entre llogaters i rellogats. Proves de buscar un lloguer de 800 euros al més com a molt, sense preferències de barris ni de nombre d'habitacions, i et topes amb el següent resultat: 4 ofertes, Ciutat Vella, Eixample, Nou barris i Horta-Guinardó, curiosament les menys cèntriques són les més cares. Cal o no cal intercedir?